Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Alternatives publicitàries a Google”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Alternatives publicitàries a Google” de la secció Tendències

Alternatives publicitàries a Google

Google ho té tot. El seu negoci és la publicitat. I ha creat un món en el que és jutge i part. Ven els anuncis i decideix quant valen i si funcionen. És igual que siguin reclams de text en el cercador, banners a la xarxa de llocs web associats o anuncis sobre els vídeos de YouTube. Té un actitud monopolística que, però, pot compensar-se amb altres tipus de publicitat en línia.

Aquests són els principals competidors:

  • Promoted Tweets. El perfil de l’usuari de Twitter és molt interessant, respecte a d’altres xarxes socials de públic generalista. De moment l’accés des d’Espanya està limitat al compromís de desemborsament anual de grans quantitats, de manera que només les grans empreses els fan servir. Combina factors d’influència amb paraules clau i es paga per clic. Cal anar amb compte amb els hashtag dins l‘anunci, perquè si no es pagarà cada vegada que algú l’activi.
  • Actualitzacions a LinkedIn. Aquesta xarxa social és l'àmbit idoni per al negoci B2B. Fent servir les actualitzacions de contingut, qualsevol notícia corporativa es posa a l’abast del tipus d’audiència desitjada, encara que no siguin seguidors o comparteixin interessos en grups. La relació cost/abast, amb públics tan segmentats, és especialment interessant.
  • Anuncis a Facebook. Probablement sigui un espai on tenir presència contínua de marca i, ocasionalment, incitar a una acció dels usuaris dins de la mateixa xarxa social. La multiplicitat de filtres d’amistats que ha implantat la xarxa social redueixen la massa crítica que els faria molt rendibles. Si es planteja només presència de marca, pot ser una bona elecció.
  • Perks de Klout. Si es té molts diners i es dissenya una imaginativa acció de promoció o llançament, Klout connectarà amb els líders d'opinió. Funciona en l’àmbit anglosaxó.
  • Yahoo/Bing. Funcionen com Google Adwords, però a Europa no arriben al 10% del total de les cerques. Ja que es paga per clic, és una opció econòmica.
  • Deck. Són banners estàtics, molt cuidats visualment, que donaran presència de marca en llocs web molt sofisticats i amb una audiència professional i que sempre està a l’última. El seu criteri no és pagament per miler d’impressions (CPM) o per clic (CPC). Es paga per influència. És a dir, pel valor afegit del lloc que els alberga. És car. Però depèn del perfil de marca, pot interessar.

A més d'aquests recursos —i molts altres sistemes de display— també es pot estudiar la publicitat en aplicacions mòbils. Encara que els estudis sobre aquests banners indiquen que la seva eficàcia és molt reduïda.

Una bona idea és, quan es desenvolupen campanyes continuades de publicitat, dedicar el gruix del pressupost a Google —Adwords, AdSense i YouTube— i la resta a d’altres proveïdors amb perfils d’ús diferents. Cada nova temporada, a més, caldria revisar l’augment de costos d’AdWords, per determinar el muntant poc justificat. Per exemple, costos que creixen sense que augmenti la competència significativament o sense canvis en les primeres posicions del contingut patrocinat. Aquest muntant extraordinari podria dividir-se al 50% entre Google i les altres plataformes en ús. Estadísticament, per a aquestes quantitats reconduïdes a altres proveïdors, el rendiment és més gran.