Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Aproximació pràctica a la teoria comunicativa de la Validació (I)”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Aproximació pràctica a la teoria comunicativa de la Validació (I)” de la secció Tendències

Aproximació pràctica a la teoria comunicativa de la Validació (I)

Esquema del trèvol
Esquema del trèvol

La teoria que defineix aquesta època com l’era de la Validació de Fonts a Internet gradualment ha anat assentant-se en àmbits empresarials i acadèmics. Aquesta teoria de la comunicació, segons la qual l’individu es nodreix d’informació que prové de fonts a les que ha atorgat la seva màxima confiança en un nou ecosistema comunicatiu, ha estat elaborada per Steve Rubel, vicepresident d’Estratègia Global de la consultora Edelman, i serveix per explicar tant fenòmens en l’àmbit dels negocis vinculats a Internet com l’èxit d’algunes iniciativa en l’àmbit de les xarxes socials.

En aquesta primera aproximació, s’exposarà la teoria i en el següent post de la sèrie, en els pròxims dies, s’exposaran les activitats comunicatives orientades a obtenir un resultat més eficient de les informacions corporatives.

El punt de partida de la teoria es recolza en els estudis de sobreinformació de l’individu, que té un accés pràcticament il·limitat al coneixement de conceptes i fets, i que, alhora, és bombardejat des de tots els mitjans amb grans quantitats d’informació sobre idees i esdeveniments. Aquests estudis determinen que el receptor pateix una sobrecàrrega de contingut al qual accedir i, simultàniament, poc temps disponible per a l’accés i escasa capacitat d’atenció i de retenció de les dades.

Els estudis reflecteixen que la majoria dels televidents no recorden més de quatre notícies després de veure un telenotícies o d’escoltar un informatiu radiofònic. De la televisió es recorda més la imatge impactant, encara que sigui purament anecdòtica, i no obstant això, la durada del record cada vegada és menor.

Als informes de sobrecàrrega informativa se sumen els informes de sobrecàrrega de relacions personals basats en l’ús de xarxes socials. Per exemple, els usuaris de Facebook declaren desconèixer o no conèixer suficientment al 20% de les persones que figuren com els seus amics a la xarxa social.

El trèvol de mitjans de comunicació validats
Davant aquesta perspectiva, l’individu tendeix de forma natural a identificar el senyal vàlid (contingut del seu interès) enmig del soroll (la sobreinformació). Per això, s’acull només a fonts d’informació que la societat, ell mateix o el seu entorn de màxima confiança han legitimat com a origen vàlid de la informació.

Estructurat com un trèvol de quatre fulles, els mitjans validats formen un cercle virtuós en el qual poden arribar a retroalimentar-se i en els quals és possible prediure i organitzar estratègies informatives per aconseguir una millor comunicació corporativa i d’empresa.

  • Mitjans de comunicació de masses tradicionals: S’hagin adaptat o no als nous canals, els mitjans de masses tradicionals (ràdio, televisió i premsa) són una marca valorada pel consumidor, responen a una necessitat social i democràtica, estan reconeguts per institucions i l’entorn legal, fan una tasca unidireccional de captació, elaboració i jerarquització dels fets i idees, i segueixen sent els principals generadors del debat públic i de l’agenda social. L’individu atén a aquests mitjans amb la garantia de la seva experiència dilatada com a font d’informació vàlida, fins i tot en l’era d’Internet.
  • Aglutinadors de notícies: Els aglutinadors de notícies poden respondre a nínxols d’informació —sectorial o tècnica— o a informació general. Es fonamenten tecnològicament en documents sindicats i tenen una mínima jerarquització informativa, sovint automatitzada. Les seves fonts originals són principalment els mitjans de comunicació tradicionals però també blocs d’alta qualitat que queden fora del trèvol. L’administrador de l’aglutinador de notícies ja ha fet una primera selecció i validació de les fonts originals que, immediatament, parasitarà, de manera que a l’individu li arriba una informació de primera mà filtrada per segona vegada i poc o res editada. Els propietaris i gestors d’aquests mitjans defensen la seva tasca com una amplificació en línia de continguts d’interès, encara que viuen dels drets intel·lectuals generats per tercers.
  • Xarxes socials: La implementació de filtres que generen cercles de persones properes a les xarxes socials converteixen a algunes persones en prescriptors de continguts de qualitat en cadascun dels àmbits en què han estat enquadrats. L’usuari escolta la música que el líder o els líders d’un dels seus cercles li recomanen. O veu vídeos o llegeix notícies, o actua de determinada manera. Captant la informació i assumint-la, també pot executar una acció relacionada, de manera que està incidint en la realitat de forma més directa i immediata. Però, a més, el fet de ser espectador-consumidor d’informació el converteix en prescriptor al seu torn per  a tercers davant dels que constitueix una font validada i de confiança.
  • Els canals propis: La quarta fulla del trèvol són els canals propis d’informació dels que s’ha dotat l’individu. Avui qualsevol té accés a la generació d’informació de primera mà i la seva elaboració i distribució: càmeres digitals, telèfons mòbils, tablets, blocs i microblocs. Per al propi individu la seva percepció és la millor de les fonts. Però també ho és per a les persones que li són més properes, que confien en el seu criteri, i pels mitjans tradicionals, que veuen en el seu testimoni una font de primera mà sobre un esdeveniment o fet que ha de ser elaborat, jerarquitzat en funció de la realitat i distribuït.

Les quatre esferes de la teoria estan interrelacionades, amb el funcionament d’un ecosistema en què les alteracions en una de les fulles tenen efectes en les altres. De la mateixa manera, actuen com un cercle virtuós, de manera que el senyal vàlid emès cap i des d’una de les esferes es transforma en un efecte en les següents, dins d’una cadència de retroalimentació.

Globalment, suposen una reducció de les fonts informatives a les que l’individu té accés per a la seva activitat quotidiana.

Segona part
En el proper capítol es parlarà d’actuacions que els periodistes i responsables de comunicació han de tenir en compte per poder obtenir el màxim rendiment de la nova realitat a Internet definida per aquesta teoria.