Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Cinema interactiu que hi cap a la mà”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Cinema interactiu que hi cap a la mà” de la secció Tendències

Cinema interactiu que hi cap a la mà

L’espectador marca un número d’ajuda pel personatge en un film
L’espectador marca un número d’ajuda pel personatge en un film

La creativitat cinematogràfica cerca nous camins tecnològics per desenvolupar-se i arribar al públic. En pantalla gran la revolució és en aquest moment el cinema en 3D, que obliga a replantejar els rodatges i la planificació de les escenes. La pantalla petita, la dels smartphones, reproductors de MP4 i tablets, comença a experimentar amb pel·lícules totalment interactives on els espectadors decideixen el desenvolupament de les trames.

En el cinema interactiu per a dispositius mòbils conflueixen una sèrie de característiques úniques que permeten tant l’experimentació com el desenvolupament de trames ideades únicament per a aquest tipus de reproductors:

  • L’espectador està en desplaçament: Amb o sense connexió a Internet, l’usuari del dispositiu no es troba en un emplaçament estable o amb mitjans que aportin més qualitat al producte cinematogràfic/videogràfic. No disposa d’una pantalla de cinema o d’un televisor de qualitat per veure les imatges en un format més gran. Per tant, les imatges i enquadraments han de ser suficients per si mateixes en mida, resolució i enfocament perquè es vegin i interpretin correctament en una pantalla de 4 polzades.
  • És un consum d’oportunitat: L’espectador aprofita el seu temps entre accions per veure fragments del producte cinematogràfic. És a dir, no disposa de 90 minuts per veure un llargmetratge o de 50 per veure el capítol d’una sèrie de televisió. L’escriptura del guió s’ha d’adaptar a fragments de molt curta durada o permetre la detenció i la recuperació de la reproducció en el mateix punt de forma automàtica.
  • És un consum individual: L’espectador no depèn dels rols familiars o domèstics que administren el comandament a distància. Ni d’acompanyants per anar al cinema. Veu el que desitja i en el moment que pot i si comparteix les seves impressions sobre l’experiència ho fa en les xarxes socials que poden integrar-se perfectament en l’escena de la pel·lícula.
  • Controls transparents d’utilització: Els dispositius mòbils tenen controls que són transparents per als seus usuaris, d’ús molt intuïtiu i de fàcil aprenentatge. La pantalla sencera és una botonera en què poden activar-se elements que s’ensenyen a les escenes del vídeo. I l’oscil·lació del reproductor, cap als costats i endavant o enrere es converteix en una utilitat que permet als realitzadors la creació d’històries interactives, que creixen i es desenvolupen en múltiples sentits a elecció de l’espectador.
  • Geolocalizació: La dotació de receptors GPS en molts d’aquests dispositius permet als reproductors d’aquest tipus de pel·lícules llançar noves variables sobre l’exhibició: la ciutat i, prenent el sistema operatiu, l’idioma en què s’exhibeix la pel·lícula. Aquesta variable es pot convertir en un element més del seu argument.

Amb aquestes característiques, la companyia Tool of North America ha començat a produir vídeos de forma experimental en què els usuaris, especialment d’iPhone i d’iPad, poden modificar el desenvolupament de les trames.

En els quatre models de navegació disponibles en les seves pel·lícules, ensenya instruccions en escena de què pot fer l’espectador amb la pantalla tàctil o agitant el reproductor, menús amb opcions de diferents finals o desenvolupaments, fragments de seqüències aleatòries que s’insereixen en la història si es mou el reproductor a un costat o un altre, o indicacions en pantalla que obren pàgines web en què s’ofereix informació sobre algun acudit amb doble sentit, sense perdre en cap moment l’argument de la història.

Resulta espectacular la pel·lícula anomenada All ends, ends all, que narra amb un aire que recorda el film Memento, la fugida pel desert nord-americà del supervivent d’un tiroteig. L’usuari decideix quina senda ha de prendre fins portar-lo a unes cases a peu de carretera. Un cop allà, l’espectador assumeix el paper del protagonista i pot, entre altres coses, marcar els números de telèfon en una cabina per demanar ajuda.

La capacitat publicitària d’aquestes produccions és enorme, ja que augmenten la durada de l’exposició del missatge, adreçant-se de forma molt concreta a un espectador identificable, generen notorietat en les xarxes socials en les quals aquest participi, i incrementen les possibilitats de reposició del mateix missatge, a més dels valors propis de la comunicació publicitària i de l’extensió de la imatge de marca.