Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Com construir un missatge web ‘usable’ i accessible (I)”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Com construir un missatge web ‘usable’ i accessible (I)” de la secció Tendències

Com construir un missatge web ‘usable’ i accessible (I)

Els nous dispositius amb pantalla tàctil, l’abús de funcions d’Ajax, la irrupció del llenguatge HTML5 i la nova perspectiva de creació de llocs web partint d’allò particular cap allò general, al revés que fins ara, obliguen a recordar els principis d’usabilitat i d’accessibilitat que han de manar en qualsevol missatge web. Aquest és el primer d’una sèrie en què es recolliran esquematitzades algunes lleis per a l’escriptura web.

La necessitat de recordar aquestes normes elementals ve donada per la nova forma d’interactuar amb les màquines, fent servir els dits sobre les pantalles. Aquesta gestualitat aporta més riquesa al contingut, però pot actuar en detriment dels objectius de navegació fixats en l’arquitectura web. Aquests dispositius tàctils, a més, suposen una connectivitat en itinerància, via WiFi o G3, la qual cosa implica navegació intermitent i amb flux discontinu de dades. En compensació, la tendència dels programadors és carregar un excés d’informació en les pàgines web, que, fet i fet, no són usables.

Els altres factors, l’ús d’Ajax —que no deixa de ser un truc per sobreescriure l’esquema dels navegadors web i obtenir més funcions— i la irrupció d’HTML5 com a llenguatge universal semàntic que planteja l’arquitectura de continguts des de l’objectiu que es pretén, impliquen excessos d’informació, requeriment de noves habilitats dels usuaris i la imposició d’impediments per a la comprensió i record del nostre missatge. No està de més, per tant, repassar els conceptes bàsics d’usabilitat:

  • Distància de moviments: Els efectes produïts per un moviment de ratolí o gestual han d’estar a molt curta distància del desencadenant. La Llei de Fitts (1954) estableix que el moviment humà és una funció de la distància i la mida de l’objectiu. Per tant, les dimensiones de la resposta (alerta, missatge) també compten. Caldria afegir que és preferible una lectura de causa-efecte d’esquerra a dreta i de dalt a baix, en la nostra cultura occidental.
  • Satisfaccions a curt termini: L’usuari web busca una satisfacció completa de les seves necessitats, encara que en l’instant de la seva visita sigui impossible. En aquest cas es conforma amb una solució temporal. A efectes pràctics, serà més satisfactòria una experiència de navegació eficient ara mateix, que una resolutiva en el futur.
  • Referència vital: Un fet o concepte es comunica millor i és retingut durant més temps pel receptor quan la seva explicació entronca amb les seves experiències o valors propis. Per exemple, si el 99,5% del nostre entorn no són asiàtics, la fotografia clàssica de la reunió d’executius amb personatge asiàtic il·lustrant la nostra web no té cap efecte beneficiós. Podria, fins i tot, ser contrari al nostre missatge.
  • Redundància: La redundància i la reiteració, al llarg d’una ruta de navegació web, són indispensables per afirmar el concepte, el seu record, i facilitar la indexació. La repetició, per contra, té un efecte contraproduent davant el receptor del missatge, per falta d’argumentació addicional, i pot ser considerada una acció il·lícita per part dels cercadors, que penalitzaran el lloc web.
  • Llei de Proximitat (Escola de la Gestalt): Quan es percep un grup d’objectes, els més propers entre si s’interpreten com un grup, no individualment. Pot afectar a epígrafs, elements de menú, etc. La percepció és visual, a efectes d’accessibilitat no es pot prescindir d’epígrafs.
  • Llei de Similitud (Escola de la Gestalt): Quan es percep un conjunt d’objectes similars, es perceben com a grup, no individualment.
  • Llei de Prägnanz (Escola de la Gestalt): El cervell percep objectes principals i objectes secundaris en un mateix camp visual. Els secundaris són ignorats i no es recorden.
  • Llei de la Simetria (Escola de la Gestalt): El cervell tendeix a identificar qualsevol forma com un objecte simètric amb un centre geogràfic. Les coordenades i indicacions han de prendre com a referència el centre imaginari creat pel receptor.
  • Llei de la Continuïtat (Escola de la Gestalt): El cervell tendeix a completar les formes que es presenten incompletes, seguint les línies bàsiques en què està creada. Aquesta llei afecta diagrames i logotips, però també a l’elecció de tipografies. Cal recordar que l’ull només veu el terç superior de les lletres i compon la resta per formar les paraules/conceptes que interpreta el lector.
  • Principi de 7±2 elements: El cervell humà processa la informació que rep en blocs, que emmagatzema en la memòria a curt termini. Segons George A. Miller (Harvard, 1956), aquest dipòsit de memòria breu només pot retenir de 5 a 9 elements simultàniament. Encara que la teoria està en discussió, segueix sent vàlida per establir que les llistes de conceptes importants (com els menús), s’han d’orientar a un màxim de 7 ítems, sumant o restant 2.

En el proper capítol, deu principis més.