Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Com construir un missatge web ‘usable’ i accessible (II)”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Com construir un missatge web ‘usable’ i accessible (II)” de la secció Tendències

Com construir un missatge web ‘usable’ i accessible (II)

Presentem la segona part del catàleg de normes que s’han de seguir per a la creació d’un missatge web usable i accessible. Tal i com apuntàvem en la notícia que obria la sèrie, els nous dispositius amb pantalla tàctil o interfície gestual —com els terminals amb sistema OSX Lion—, la irrupció del llenguatge HTML5 i la nova orientació en la creació d’arquitectures web partint del fet particular, obliguen a recordar els principis d’usabilitat i accessibilitat per a la redacció de llocs web.

Aquesta necessitat de recordar normes elementals està donada per la forma d’interactuar amb les màquines i per les circumstàncies de connectivitat, que han portat moltes vegades a sacrificar-les fins a fer-les caure en l’oblit. Aquí presentem un segon bloc de normes, lleis i principis:

  • Regla dels 3 clics: Les estadístiques indiquen que l’usuari té tendència a abandonar una pàgina web si no aconsegueix accedir a la informació que desitja obtenir en menys de 4 clics. Aquest fet implica l’eliminació d’interaccions que puguin resultar gratuïtes en animacions i aplicacions d’Ajax, la simplificació de formularis i la programació de menús de navegació de “sortida” de la pàgina dins del mateix lloc web.
  • Regla dels 2 segons: Una altra conclusió obtinguda de les estadístiques de navegació reflexa que un usuari no esperarà més de 2 segons a una resposta de la pàgina web. La reducció del temps de resposta és una tasca WPO (Web Performance Optimization) que afecta el servidor i a les solucions tecnològiques de la programació de la pàgina, però sobretot al contingut dins d’iframes, al contingut obtingut mitjançant connexions JSON, CURL, SOAP i qualsevol altra aplicació externa del lloc web (plataformes bancàries, serveis d’API externes, botigues en línia integrades, etcètera), molt difícil de controlar.
  • Principi de Pareto: Vilfredo Pareto (1906) va descriure un principi econòmic que ha tingut diferents aplicacions en l’àmbit de les ciències socials. Des de la perspectiva de l’arquitectura web, planteja que el 20% dels usuaris aporta un 80% del benefici del lloc web (visites, compres…). L’aplicació del principi —els percentatges són una estimació— suposa la identificació del perfil del 20% d’usuaris, per crear missatges dirigits només per a ells.
  • La Piràmide Invertida: Qualsevol missatge en una pàgina web ha d’estructurar-se com les notícies periodístiques, fent servir un esquema de Piràmide Invertida en la què el més important figura en primer terme i, al llarg del desenvolupament del contingut s’aporten dades secundàries i d’entorn i ubicació del tema. En tot cas, la millor opció és contractar a un periodista perquè desenvolupi els continguts de forma ràpida i eficient.
  • Tot text: Qualsevol element al qual es pugui accedir dins d’una pàgina web ha de ser text escrit o disposar d’una descripció textual, perquè només el text és localitzable pels cercadors interns i externs per posar-lo a disposició de l’usuari. La visibilitat per a l’usuari pot ser commutable o estar permanentment amagat, però sempre ha d’existir una descripció detallada i breu de qualsevol element de contingut.
  • Efecte ’cliffhanger’: Com en els serials, que en el moment àlgid s’interrompien amb la promesa del desenllaç el proper capítol, una bona opció per aconseguir realitzacions web (accions desitjades i orientades per l’arquitectura de la informació) pot ser fer servir aquest efecte. Per exemple, permetre la lectura dels dos primers paràgrafs d’una pàgina i obligar a l’usuari a registrar-se o a pagar un preu per accedir a la resta del contingut.
  • Efecte Zeigarnik: La psicòloga Bluma Zeigarnik va definir el 1927 la tendència humana a recordar amb més facilitat les tasques inacabades, interrompudes i pendents que les completades. En certa manera és l’explicació de l’efecte cliffhanger, descrit en el punt anterior. Però des de la perspectiva d’escriptura per a la web justifica un major record i interès per titulars plantejats com a pregunta, del tipus “Què passa si…?”, “Com…?”, “Per què…”. El cervell humà reté millor les preguntes inacabades alhora que necessita imperiosament una resposta per a elles, incitant a prosseguir la lectura. L’abús d’aquestes tècniques pot produir resultats nefastos.
  • Disseminació de la informació: Encara que qualsevol tema pot desenvolupar-se en un únic text prolix en dades, la vista de l’usuari rastrejarà amb rapidesa tots els elements que es puguin identificar com a titular dins la pàgina web, detenint-se en el que satisfaci millor les seves expectatives. La informació, per tant, pot especejar-se com al periodisme en fragments recognoscibles i breus que facilitin la lectura. Els nous elements semàntics del llenguatge HTML5 estan orientats a una localització més ràpida i eficient d’aquests fragments d’informació a la mateixa pàgina: aside, section, figure… Cadascun d’ells està destinat a un tipus de dada concreta en relació amb el cos de text principal.
  • La Síndrome del Pollet: L’usuari assumeix de forma natural el comportament de la interfície de la seva primera experiència amb un dispositiu o aplicació web. A partir d’aquest moment, jutjarà a la resta dels dispositius en relació amb la seva experiència prèvia i els rebutjarà si són diferents. Encara que puguin resultar millors. És el cas de dispositius com el iPad, que sent el primer en el mercat dels tablets ha obligat a la resta de sistemes operatius a adaptar a les seves solucions d’interacció per a no perdre usuaris. Això afecta a comportaments web. Per exemple, per a determinades maneres d’accedir a informació, davant el triomf de Facebook obligaran a copiar els seus procediments.
  • Partir des del final: L’arquitectura d’un web s’ha de crear, amb els nous llenguatges, des de l’objectiu, no plantejar-se com un camí cap a un objectiu, com fins ara. Només així es redueixen els clics i els temps d’espera de l’usuari i s’augmenten les realitzacions.
En el proper capítol, deu principis més.