Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Com construir un missatge web ‘usable’ i accessible (i III)”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Com construir un missatge web ‘usable’ i accessible (i III)” de la secció Tendències

Com construir un missatge web ‘usable’ i accessible (i III)

La tercera part del repàs de conceptes bàsics d’usabilitat i accessibilitat tanca el cicle iniciat fa uns dies. Com s’ha explicat en les aportacions anteriors, els nous dispositius amb pantalla tàctil, l’abús de funcions d’Ajax i la irrupció el llenguatge HTML5 han contribuït al declivi d’unes normes basades tant en l’experiència com en teories psicològiques i cognitives que serveixen per produir missatges en línia eficients.

Aquestes noves formes d’accedir a Internet i d’escriure i presentar la informació enriqueixen el producte informatiu, però, simultàniament, dificulten un accés universal i la consecució dels objectius fixats.

Aquests són els 10 últims conceptes a recordar:

  • Navegació sense fi: Cap pàgina és un final de la navegació natural que, per continuar dins del web, obligui a retrocedir. Totes les pàgines han de permetre una navegació horitzontal (en un mateix nivell de contingut) i vertical (cap a les pàgines distribuïdores de nivells o cap al detall explícit del contingut).
  • Fitxers petits: El costum de disposar de connexions ràpides tant al domicili particular com a la feina, i la necessitat d’enviar dades abundants de la pàgina o el web per a les connexions itinerants amb dispositius mòbils, que solucionin la discontinuïtat possible de la connexió, porta a que moltes vegades s’adjuntin arxius de grans dimensions perquè els usuaris els descarreguin. Un PDF de més de 3MB, del qual s’ignora el contingut fins que s’ha descarregat, no facilita la usabilitat i acceptació del lloc web, especialment si el descarrega un usuari en itinerància sense tarifes planes de navegació. Tots els arxius han de tenir el contingut correctament identificat i un pes acceptable.
  • Facilitar dreceres: Per accessibilitat, per als usuaris que no puguin accedir per procediments normals, i per experiència, per als usuaris molt avançats que es desenvolupen millor amb el teclat. Sempre cal incorporar en els elements principals dels menús dreceres de teclat i tabulació dels botons i enllaços.
  • Control del ‘plec’: El plec és la part de la pàgina que queda per sota del que s’ensenya en pantalla. És la part invisible que depèn de la longitud de la pàgina (o de l’amplada, en alguns dissenys de navegació apaïsada) i de la resolució de pantalla. Tot el que es situï en el plec, no es veurà ni cridarà l’atenció. Però cal considerar que no tots els usuaris fan servir la mateixa resolució ni el mateix dispositiu.
  • Visió foveal: La fòvea és una petita depressió en la retina de l’ull que incideix especialment en la visió central, utilitzada per les activitats en les quals el detall és molt important (llegir, conduir…). L’àrea foveal redueix l’angle de visió a 2 graus. El disseny d’elements prioritaris per a l’usuari que s’ensenyaran en pantalla (botons, menús, etc) s’ha de veure com una àrea foveal: l’element i l’entorn més immediat.
  • Enfocar els punts sensibles: Els llocs on l’usuari pot fer clic per activar algun procés (iniciar un formulari, guardar l’article en una llista), s’han d’enfocar en utilitzar el cursor i destacar-se com un botó estàndard, en el cas de navegació gestual. No ha de donar lloc a dubtes de què requereix una interacció. Això pot aconseguir-se tant per disseny, com per estils CSS en efecte rollover.
  • Degradació elegant: L’anul·lació, desactivació o apagat dels elements de la pantalla que deixen d’estar disponibles després d’una acció de l’usuari, es denomina així. Permet focalitzar, per desactivació visible, els següents passos disponibles per al navegant.
  • Anotacions: L’ús de text alternatiu per a imatges, vídeos, sons i de títols (title) per a elements de titulació i enllaços, facilita la identificació dels usos de la pàgina web, permet l’aclariment del contingut gràfic i, a més, serveix per al posicionament en cercadors de la pàgina.
  • Comprensibilitat: La llegibilitat cognitiva es refereix al nivell de llenguatge —terminologia, estructures i composició sintàctica— dels textos del web. Des de la perspectiva del propietari del lloc web és convenient fer servir el llenguatge tècnic-professional o argot del sector més apropiat, encara que en funció de l’usuari-tipus sigui millor emprar un altre tipus de llenguatge, per rendiment i per posicionament. Quan s’escriu un contingut web no es tracta del que creiem que som, sinó del que creuen que som. Un propietari de lloc web pot creure, i amb raó, que el seu negoci és una “indústria càrnia”, però si ofereix un catàleg de productes és probable que els usuaris només ho identifiquin com una “carnisseria”.
  • Fugir de la ‘navegació misteriosa’: Els llocs web —la majoria desenvolupats amb Flash— en què no hi ha botons i cal endevinar quins elements activen la navegació només resulten sorprenents una vegada i els usuaris no conclouen mai la ruta prevista de navegació. Per tant no assoleixen els objectius. No són útils en cap cas i només resulten atractius als dissenyadors i programadors que són els seus autors.