Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Com l’excés de negretes perjudica la lectura”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Com l’excés de negretes perjudica la lectura” de la secció Tendències

Com l’excés de negretes perjudica la lectura

Aquells que comencen a escriure per a Internet reben, gairebé en el moment de posar-se a la feina, el consell de destacar en negreta allò que considerin important. I les paraules clau que resumeixin el text, també. Els paràgrafs es converteixen en meandres de paraules que s’escorren entre incomptables illes de termes o frases en negreta. I la lectura, que és el que es pretenia millorar, acaba perjudicada.

L’ús de les negretes és un conflicte entre convencions visuals i d’usabilitat i les teories sobre posicionament web. Fem servir aquest estil per esponjar visualment els textos densos en paraules i per dirigir la mirada cap als conceptes més importants, forçant el rastreig visual dels usuaris. De fet, només hem adoptat algunes de les tècniques del disseny gràfic de diaris i revistes i el posem al servei de la pàgina web.

També fem servir la tipografia negra com a fruit de la teoria d’usabilitat scent information. Cada paraula destacada en negreta és, segons el desenvolupament conceptual d’Ed Chi, un rastre olorós d’allò que el caçador d’informació cerca. Chi va experimentar en els anys 90 a Palo Alto (EUA) sobre l’aplicació de la teoria antropològica de l’Alimentació Òptima, establerta per Peter Pirolli, aplicant-la al discurs hipertextual. Pirolli i altres antropòlegs van definir l’hàbit alimentari dels animals com a fruit d’una relació entre la màxima energia que aquests estan disposats a consumir en l’obtenció d’una presa, el consum de la qual els restitueixi energèticament. És a dir, l’animal canviarà de dieta si obté l’energia que necessita de forma més senzilla. I s’esforçarà més en caçar o recol·lectar si l’energia que li cal ho requereix, fent el càlcul instintivament.

Pistes oloroses en el text i negretes HTML
Per Chi cada titular, epígraf, subratllat o negreta són les pistes oloroses que de forma innata dels usuaris seguim per trobar la informació que ens cal. Per tant, cada negreta correspon amb una unitat informativa que ha satisfer-nos completament.

Si seguim una negreta mal situada (un article determinat solitari o un epígraf sense contingut) fem un esforç excessiu que ens obliga a consumir més energia que la que ens proporciona, seguint el símil. I això pot predisposar en contra de la recepció de la informació del text.

Però a més, si el text està ple de scent information en negreta, la sobreabundància de respostes a la nostra necessitat d’informació ens obliga com a usuaris a consumir més energia per dilucidar quina és la pista correcta, generant la mateixa sensació d’engany.

La lectura, en aquests casos, s’interromprà i l’usuari deixarà de confiar en la qualitat del contingut. No tornarà.

L’error més freqüent és destacar fragments de contingut una o més vegades en els paràgrafs, insistint en els sintagmes que inclouen les paraules clau per millorar el posicionament del conjunt. El valor d’allò que s’assenyala és subtextual i destinat a una màquina. I, paradoxalment, gairebé sempre es fa malament.

Quan les paraules a destacar es remarquen en l’editor visual del gestor de continguts, la majoria de les vegades s’ignora quin tipus de marca HTML genera el sistema. Només strong trasllada un significat als robots. I només es computa una vegada, amb una redistribució ponderada del seu valor. Per tant, la majoria de les vegades només s’introdueix soroll visual que dificulta la lectura i no s’afavoreix una indexació correcta per als termes que l’autor ha triat.

Això, sense comptar que les paraules clau han deixat de tenir importància i han quedat relegades a modificadors d’altres factors de posicionament web.

Quan els dos fenòmens s’ajunten, el resultat és ineficient i penós.