Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Criteris a favor i en contra per ensenyar preus de productes a Internet”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Criteris a favor i en contra per ensenyar preus de productes a Internet” de la secció Tendències

Criteris a favor i en contra per ensenyar preus de productes a Internet

Anàlisi de les opcions de publicar els preus a Internet
Anàlisi de les opcions de publicar els preus a Internet

La possibilitat d’oferir preus de productes i serveis des dels catàlegs en pàgines web sempre causa controvèrsia en el si de les empreses que es plantegen la disjuntiva. L’opció té aspectes comercials positius i, també, negatius des d’una perspectiva comercial. Tot i això, la previsible evolució tecnològica convida a considerar la presentació pública de les tarifes des de noves perspectives més rendibles per a l’empresa.

Cada sector econòmic té les seves pròpies regles comercials que impliquen descomptes, rappels, obsequis, rebaixes i tarifes molt diferenciades per segments de clients, tipus de risc i situacions de competència. Per tant, la decisió d’ensenyar o no els preus de tarifa tindrà condicionants interns i externs propis del negoci.

La negativa a oferir els preus de venda al públic (PVP) sol motivar-se en la reacció de la competència, en la por de tenir preus superiors als competidors, el temor a malmetre els canals habituals de distribució o els clients habituals, que tenen preus especials. Tot això, independentment que el lloc web comercial disposi o no de botiga on line.

No obstant això, l’evolució tecnològica dels cercadors, que són els que han d’aportar més d’un 70% de les visites directes a les pàgines dels productes, imposa els seus propis criteris. Els grans cercadors de tipus crawler (Google o Bing, per exemple) s’estan reprogramant des de les perspectives d’oferir una resposta en temps real i de presentar el resultat més eficient i ajustat, perquè els seus usuaris no perdin el temps.

Preus i cercadors
La primera de les característiques implica que qualsevol canvi que es produeixi en el web serà recollit, indexat i presentat de manera immediata als usuaris del cercador. És a dir, si el producte X avui té el preu Y i demà canvia al preu Z, el cercador oferirà avui el producte X actual i demà al nou import. No s’oferiran dades —i per tant preus— antics.

La segona tendència suposa afinar els resultats. Google ofereix dos tipus de programació exclusiva per productes comercials —llenguatge RDFa i fragments de Microformats— que permet identificar algunes dades dels productes: denominació, referència, característiques, fabricant, preu… Aquesta programació permet al cercador seleccionar de forma immediata l’import i ensenyar-lo directament en les pàgines de resultats, de manera que, al costat de l’adreça URL de la pàgina, en verd, ofereix als Estats Units el preu del producte.

L’usuari del cercador, per tant, troba ja el preu i pot triar visitar la pàgina del venedor o no, estalviant temps. Interdixit ja fa servir aquest tipus de programació en alguns dels seus projectes web.

Altres consideracions
Les dues circumstàncies són les que condicionen tecnològicament la decisió d’ensenyar o no els preus en un web. Tot i així, cal tenir en compte altres aspectes de la decisió:

  • Un web ha d’oferir la major part d’informació tecnològica i de condicions de venda d’un producte, per lògica del mitjà. Qualsevol competidor pot trigar més o menys en obtenir les dades tècniques, les condicions de venda i fins i tot el preu de venda a un gran client, però l’acaba tenint. Així que es pot considerar que no paga la pena perdre el temps intentant protegir-se del que és inevitable i centrar els esforços en els avantatges competitius adquirits.
  • Els eixos de valor de qualsevol producte són i seran el preu i la qualitat. Si no es pot competir amb el preu, s’ha d’oferir més qualitat, valors afegits excepcionals o una gran satisfacció tant en el consum com en el procés de venda. El fracàs a Internet seria la translació del fracàs en els canals tradicionals.
  • Qualsevol venda es fonamenta en la confiança que inspira el venedor, amb un pes en la decisió de compra moltes vegades definitiu. La transmissió d’una imatge de confiança és bàsica també a Internet.
  • Una oferta de preus no ha d’incloure enganys ni reclams falsejats. Si n’hi ha sobre preus o costos ocults cal indicar-los. I si aquests no són quantificables objectivament, s’han d’explicar clarament: transports, volums, consums, extres indispensables, costos financers… Tot ha d’estar clarament indicat en el mateix lloc.
  • Les polítiques de descomptes han d’estar clarament identificades i ser racionals, encara que per als clients antics i previs a la nova categorització es mantinguin preus especials. Com menys canvis es produeixin en les polítiques de descomptes, rappels o obsequis, més confiança s’inspirarà.
  • Els clients poden accedir de forma exclusiva i oculta als seus “preus especials”. Tecnològicament és possible i relativament senzill que per al gran públic s’ensenyi un PVP i als clients registrats i identificats en el sistema se’ls presenti el preu real, inferior, que se’ls cobra.

Arribarà el moment no gaire llunyà en què en cercar un producte a Google o altre crawler se n’obtingui una llista de venedors i fabricants. I probablement cada un tindrà un import diferent.

És probable que només venguin els que apareguin ensenyant el preu. I d’aquests, els que ofereixin més qualitat, més valor afegit, més confiança o millor preu.