Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Debat: Als llocs web hi ha massa botons de xarxes socials? (I)”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Debat: Als llocs web hi ha massa botons de xarxes socials? (I)” de la secció Tendències

Debat: Als llocs web hi ha massa botons de xarxes socials? (I)

Selecció de botons amb quantitat de recomanacions
Selecció de botons amb quantitat de recomanacions

L’última evolució de les xarxes socials i de bookmarking, lluny de reduir la quantitat, ha augmentat els botons que els administradors dels llocs web poden afegir al seu contingut amb finalitats de màrqueting on line, amb l’agreujant que s’han convertit en comptadors públics de recomanacions que poden afectar la reputació del web. El debat actual s’estableix en diferents termes: quants botons cal oferir?, serveixen per a alguna cosa realment?, són segurs?, i, a qui beneficien, al website o la xarxa social?

Cada gestor de website ha de donar resposta a aquestes qüestions, encara que és convenient tenir en compte algunes característiques poc conegudes d’aquestes eines de promoció de continguts. En aquesta primera part de l’article s’analitza la utilitat d’aquests botons i els tipus que existeixen, incidint en l’estès botó I Like de Facebook. En la segona s’abordarà el futur +1 de Google i qüestions relatives a la seguretat, rendiment i disseny dels llocs web amb botons.

Els botons són eines de màrqueting pensades per aconseguir popularitat per a un contingut particular, situat en una única URL, en molt breu espai de temps. Estan pensats per facilitar al visitant de la pàgina amb contingut una recomanació i/o apunt de l’URL per a la consulta posterior amb un sol clic. Per aquesta mateixa naturalesa, estan destinats a continguts de consum ràpid —amb una pèrdua d’actualitat accelerada— i de fonts no duradores —vídeos i imatges que desapareixen amb el decurs del temps—, bàsicament per al contingut en blocs que s’afegeix al soroll (buzz) que personatges, actituds o esdeveniments realitzen a Internet. A més, la pròpia estructura d’accés a la informació en blocs, en què el contingut antic queda sepultat més enllà de l’activitat dels cercadors, necessita aquest tipus d’eines que només valoren la URL/permalink, no el contingut.

Tipologia de botons
Entre l’amplíssima oferta, només aquesta pàgina a dia d’avui disposa d’una vintena de botons, es poden establir cinc tipus:

  • Bookmarking. L’objectiu consisteix a compartir la URL. S’envia aquesta (o el permalink), el títol de la notícia/post i, opcionalment, un fragment del text a la xarxa social, on els usuaris el voten i comenten. Només es reben visites de lectura de la notícia si el fragment captat és insuficient perquè l’usuari de la xarxa es faci una idea del contingut. La vida del registre en la xarxa social és efímera en quedar enfosquida per altres més recents. El sistema de bookmarking més sofisticat és el de Evernote, que va més enllà del comentari informatiu i s’orienta també com a eina de treball de continguts i estudi.
  • Feeds RSS. Els botons de subscripció a feeds segueixen sent l’eina més efectiva per a compartir continguts. Les aplicacions de navegació més modernes consulten automàticament i actualitzen els feeds subscrits. De fet, suposen una substitució de la visita al web per la lectura del feed actualitzat, de manera que, des de la perspectiva del màrqueting, la quantificació dels resultats no és tan aparent com es desitjaria. Hi ha sistemes estadístics per mesurar els feeds lliurats.
  • Replicat. El botó envia tot el contingut semàntic de l’article (h1, p, h2, p) a la xarxa social, que publica els textos de manera íntegra, replicant l’original i citant la font (via…). És l’exemple de Posterous.
  • “Segueix-nos”. El botó pretén aconseguir seguidors del gestor del lloc web a les xarxes socials. L’exemple són el “Become a fan” de Facebook i el botó que obre la pàgina d’empresa a Twitter.
  • “Recomana’ns”. El botó inclou, en si mateix, un judici de valor del visitant que el fa servir. Està dient als que puguin veure la seva recomanació que es tracta d’un contingut òptim —o el contrari, si hi ha la possibilitat del vot en contra—. El botó automàticament ensenya als visitants la xifra o les identitats a la xarxa social de les persones que l’han recomanat, el que pot arribar a plantejar una necessitat falsa, des de la perspectiva del màrqueting, que calgui un nombre mínim de recomanacions per considerar la pàgina un éxit. Els botons més coneguts són el I Like de Facebook i el futur +1 de Google.

El cas I Like (M’agrada)
Des d’una perspectiva de màrqueting es considera que per cada I Like (M’agrada) s’aconsegueixen 7 visitants efectius al contingut del lloc web recomanat. Evidentment hi ha continguts de nínxol i comportaments gregaris en determinats segments de la població que poden augmentar o reduir aquesta mitjana. Quan algú recomana, s’ensenya l’enllaç en el seu mur de Facebook. Es dóna la circumstància, per la pròpia configuració de la xarxa social, que un dels seus seguidors pugui fer clic dient “m’agrada que t’agradi” quan voldria dir “a mi també m’agrada”, de manera que es perden recomanacions.

Des de la perspectiva de l’administrador del lloc web, aquest mai sap a qui li agrada, llevat que siguin amics habilitats de la seva pròpia xarxa de Facebook. Per regla general només veu la quantitat de recomanacions, encara que pot ajustar el comportament del botó per veure també les cares dels seus amics. Però només les d’aquests. De la resta no sabrà mai res.

Aquest desconeixement de la persona que recomana pot tenir efectes contraproduents que afecten la reputació de la marca/website. Imaginem que som experts financers i la nostra pàgina parla d’un nou producte beneficiós per als nostres clients que estem llançant al mercat. La nostra hipotètica pàgina va rebent I Likes que es van comptabilitzant sense que sapiguem de qui són. Però resulta que un d’ells és d’un operador en el mercat amb antecedents d’estafa i fama de trampós. La seva recomanació del nostre producte està penalitzant de forma greu la nostra credibilitat i bon nom entre els clients que puguin identificar-lo.

[Segueix a “Debat: Als llocs web hi ha massa botons de xarxes socials? (i II)”]