Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Debat: Als llocs web hi ha massa botons de xarxes socials? (i II)”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Debat: Als llocs web hi ha massa botons de xarxes socials? (i II)” de la secció Tendències

Debat: Als llocs web hi ha massa botons de xarxes socials? (i II)

Botó +1 de Google
Botó +1 de Google

Quants botons cal oferir? Serveixen per a alguna cosa realment? Són segurs? A qui beneficien, al website o la xarxa social? Aquestes són preguntes sobre els botons de xarxes socials en els llocs que constitueixen l’eix d'un debat sobre qüestions de màrqueting en línia, desenvolupament web, posicionament, usabilitat i utilitat real d’aquestes eines. Si en l’article precedent s’establien les utilitats i característiques dels botons disponibles, amb accent especial en l’I Like de Facebook, en aquesta segona i última part, s’explica el botó +1 de Google, qüestions de disseny i usabilitat, rendiment del website i seguretat.

El futur botó +1 de Google
El proper botó +1 de Google neix d’una necessitat. Sistemàticament, molts usuaris han desactivat la barra de Google dels seus navegadors per problemes de compatibilitats tecnològiques i rapidesa de càrrega de les pàgines, de manera que el cercador ha anat perdent dades essencials que feia servir per al càlcul del posicionament de les pàgines web. Aquestes dades s’obtenien automàticament des de la barra i freqüentment sense que els usuaris sabessin que estaven col·laborant amb Google.

Entre les dades que el cercador rebia figuraven, a grans trets, els horaris de navegació, el temps real de visibilitat de la pàgina de resultats, l’ús dels menús de paginació de resultats, l’ús de la publicitat en Adwords, la represa de recerques per a aquests paràmetres, la modificació de criteris de recerca, la recurrència dels criteris de cerca en sessions diferents, els clics a la pàgina de cerca i les seves tipologies, la durada de la visita i el rebot a la URL-resultat i,  en el cas que ens ocupa més important, l’elecció realitzada al menú de 10 respostes de Google. És a dir, si es considera que el resultat en la tercera posició és més important que el que es mostra en la primera, per exemple.

Amb totes aquestes dades, Google perfilava les posicions per les cerques. Ara, després de perdre bona part de les fonts, el cercador ha inventat una nova forma d’obtenir les dades d’elecció en pantalla.

El botó +1 serveix a l’usuari registrat a Google per a donar un vot a favor a un dels resultats que se li serveixen per a una recerca i només està actiu des de la pàgina del cercador. Evidentment, la mecànica de la idea no és completament operativa en si mateixa, perquè quan l’usuari ha seleccionat un resultat ja no és a la pàgina del cercador i no tornarà enrere per votar. Així que Google ha previst dotar els administradors web d’un botó que fa aquesta funció des de la hipotètica pàgina de destinació.

De fet, el futur +1 trasllada la transmissió de dades de la navegació des de la persona que busca a l’administrador del lloc web de destí, cosa que a Europa podria considerar-se una captació i ús de dades personals fraudulenta, que s’agreuja en combinació amb les dades captades pel sistema d’estadístiques Google Analytics.

A més, l’administrador del lloc web ignora per quins termes o de quina qualitat de recerca està sent promocionat a Google quan algú el vota. Ignora si es tracta d’una paraula circumstancial que el cercador ha considerat keyword de recerca o si es tracta d’un long-tail (concatenació de paraules clau, circumstància per a la que, en tot cas, mai li caldria un “vot” d’usuari.

Quantitat de botons, velocitat i seguretat
Juntament amb totes aquestes circumstàncies descrites, l’existència d’aquests botons afecta altres aspectes no menys importants. D’una banda, alguns fòrums de dissenyadors d’interfícies web es pregunten quants dels botons són realment necessaris i útils, per disposar-los de manera que siguin ràpidament accessibles pels usuaris. Evidentment, posar-los tots no és ni pràctic ni útil. I només es pot considerar beneficiós des de la perspectiva del posicionament si la programació és HTML (sense JavaScript) i està integrada en la pàgina, de manera que els cercadors el valorin com un vincle.

Si, per contra, estan programats amb JavaScript —la majoria—, no aporten absolutament res, a excepció de la facilitat d’integració en CMS Open Source (WordPress, Drupal, Joomla). És més, qualsevol expert en seguretat web no recomanaria mai la implantació d’aquests botons a causa de les portes que poden obrir en estar programats amb un JavaScript extern i generar iframes a la pàgina pròpia.

Aquesta dependència externa, a més, pot penalitzar el rendiment i velocitat de càrrega del lloc web, des d’una perspectiva d’anàlisi Web Performance Optimization (WPO), en cridar a massa arxius externs al domini en ús.

L’elecció final queda a mans de l’administrador de cada web.