Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Eclosió dels llocs web fets amb CMS sense bases de dades”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Eclosió dels llocs web fets amb CMS sense bases de dades” de la secció Tendències

Eclosió dels llocs web fets amb CMS sense bases de dades

Estructura de directoris amb contingut en un CMS sense base de dades
Estructura de directoris amb contingut en un CMS sense base de dades

La crisi econòmica i els canvis en la percepció dels projectes personals i, en alguns casos, professionals, estan marcant l’eclosió dels llocs web construïts amb paquets de CMS sense bases de dades. Aquestes opcions aporten senzillesa d’instal·lació i d’ús, velocitat de resposta gairebé instantània, escassos recursos i menor pressupost, sense restar dinamisme als continguts i capacitat de recuperació de textos per a projectes de més envergadura.

Certament, la provisionalitat dels projectes ocasionada per la crisi econòmica i els models de desenvolupament agile estan implantant solucions de desenvolupament molt ràpid, que consumeixen molt pocs recursos de servidor i que, per tant, resulten molt més barates, senzilles i fàcils d’actualitzar. Aquestes solucions de CMS sense base de dades hereten les formes d’actuar d’aplicacions d’escriptori com iWeb, d’Apple, RapidWeaver o la més recent EasyWeb.

Mecànica dels CMS
En aquests programes, l’usuari tria una plantilla de pàgina web i l’emplena amb textos, fotografies o vídeos. Cada pàgina s’articula amb les altres, constituint una xarxa de navegació interna. Quan ha acabat de modificar-les, l’aplicació puja els arxius corresponents a cada pàgina i als menús de navegació al servidor web.

La nova oferta que està fent furor en petits projectes que requereixen d’una identitat digital immediata és similar, però no sense la necessitat d’un aplicatiu. Com en els CMS més avançats, l’usuari accedeix amb qualsevol navegador web a un gestor en què crea els continguts que necessita. La diferència és que no es guarden en una base de dades. S’emmagatzemen en directoris i arxius al servidor, el que implica una major velocitat de resposta quan es crida la pàgina.

Un lloc web elaborat amb aquests CMS ofereix una resposta de 5 a 15 mil·lisegons per petició de pàgina. Un lloc tradicional amb base de dades MySQL pot trigar, per a contingut equivalent, fins a 5 segons.

L’altra gran diferència és el pes del CMS. Els CMS sense base de dades generalment no superen els 100kb d’ocupació en servidor. Algun paquet de Drupal o WordPress multipliquen aquest volum diverses vegades.

Els CMS més coneguts són:

  • Kirby. CMS més complet i de pagament. Costa 30 euros. Ofereix múltiples plantilles i mòduls per a imatges, vídeos, etcètera. Es personalitza i modifica amb relativa facilitat, si es tenen nocions de programació.
  • Stacey. El gestor sembla inspirat en l’API de JQuery. L’avantatge sobre Kirby és que és un programari de codi obert.
  • Statamatic. CMS de pagament. La tarifa, en funció del seu ús, oscil·la entre els 29 i els 99 dòlars per domini.
  • NestaCMS. No utilitza PHP. Fa servir Ruby i, de moment, sembla només indicat per a programadors.
  • Toto. També programat en Ruby.
  • Orbiter. Només admet pàgines amb text, sense imatges.
  • Pico. La forma de programar les plantilles de disseny de les pàgines recorda Posterous. Els usuaris de la desapareguda plataforma de blogging es trobaran còmodes amb Pico.
  • ZeroCMS. Paquet OpenSource a GitHub.
  • Konstruktors: Desenvolupat per un dels creadors de WordPress, la filosofia subjacent és que sigui compatible amb alguns mòduls de WordPress, però amb major rapidesa de resposta.
  • Nanomus. Només cal un servidor PHP5 perquè funcioni.
  • CMSimple: Desenvolupament alemany, ofereix capacitat de lloc multiidioma i coautoria.

A més d’aquests desenvolupaments, també hi ha plataformes estàtiques amb la mateixa filosofia, com Phrozn o PulseCMS.

Per regla general, els llocs desenvolupats amb aquesta tecnologia tenen pocs apartats i es fonamenten en textos. La tipografia és gran, per a visites molt ràpides d’usuaris que escanegen visualment els textos. Poden incorporar imatges, vídeos i altres elements integrats (comentaris Disqus, Storify, mapes de Google…), però el seu ús produeix l’efecte contrari, alentint les pàgines.

La introducció de textos es limita a markup, sense visualització de com s’ensenyaran els textos, i amb una limitada capacitat semàntica. Al seu favor: poden suportar les més intenses càrregues de visites simultànies amb un cost de servidor deu vegades menor, i la certa estabilitat dels textos i URL faciliten la indexació pels cercadors.