Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Eines per introduir contingut sobre fotografies”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Eines per introduir contingut sobre fotografies” de la secció Tendències

Eines per introduir contingut sobre fotografies

Imatge de Nova York comentada amb Thinglink
Imatge de Nova York comentada amb Thinglink

Ensenyar una imatge estàtica que s’il·lumina amb un grapat de botons i etiquetes s’ha posat de moda a Internet. Permet introduir més contingut a la pantalla, afavoreix el factor gaming l’usuari i, segons els estudis estadístics, ofereix una bona resposta per a la transmissió de missatges. Cada dia sorgeixen nous serveis amb adaptacions per a dispositius amb pantalles tàctils. Són un èxit, però no totes les seves funcionalitats compensen els seus desavantatges.

Els procediments d’etiquetatge d’elements fotogràfics, més o menys simples, han existit des de fa anys, tant amb tecnologia Flash com amb JavaScript. L’ús de Flash responia a un concepte d’aplicació en pantalla, com els jocs o els primers interactius en CD-ROM en els quals no hi havia navegació per pàgines ni espai més enllà dels 800 x 600 píxels de la pantalla.

El primer ús professionalitzat de JavaScript (Ajax) va sorgir en les apis dels serveis online. Google Maps, per exemple, fa servir etiquetes en els marcadors. No resulta difícil generar nous marcadors i incloure enllaços externs, informació addicional o fotografies. Les etiquetes s’activen en fer clic.

Paral·lelament, fa pocs anys, va sorgir el mateix mètode per a l’ús d’aplicacions publicitàries. S’ensenyava la fotografia d’un saló, per exemple, i des d’una aplicació el publicista etiquetava els mobles per mostrar preus i enllaços.

Avui, el mètode està disponible també en les xarxes socials, per identificar subjectes a les imatges compartides, i com a instrument d’addició de contingut operatiu.

En aquest últim cas, que comença a estendre a mitjans de comunicació en línia, s’enriqueix la imatge que il·lustra o protagonitza el contingut. L’autor o els usuaris generen marques sobre la superfície de la imatge i en aquests punts introdueixen comentaris, anotacions, fotografies, enllaços, vídeos o qualsevol altre contingut addicional.

L’operativa és molt senzilla, activant la programació des d’un botó sobre les pròpies fotografies. S’utilitza per manuals d’instruccions, formació, enriquiment de les notícies o simple divertiment. Les principals eines al mercat són Thinglink, Luminate i Stipple.

Un estudi fet públic per Thinglink indica que més del 5,7 % dels usuaris activen els enllaços a les fotografies. L’índex és 4 vegades més gran quan el comentari es desplega sobre la imatge. Per tant, són eines molt potents per transmetre contingut addicional.

Les contrapartides
No obstant això, no tot és tan pràctic i eficient.

  • Accessibilitat: El contingut que s’incrusta a la pàgina web per mitjà d’aquestes aplicacions és inaccessible. Encara que s’ensenya en el codi font de la pàgina—generalment al final—, és un conjunt de paràgrafs que estan referenciats a algun element que no es troba. Per tant, encara que es pugui accedir al contingut, aquest és inaccessible perquè ha perdut la relació amb el punt geogràfic de la imatge que li donava sentit.
  • Usabilitat: Exigeix ​​tenir activat JavaScript per veure el contingut.
  • Control: Quan es permet el comentari a usuaris (UGC, User Generated Content), no s’obté un complet control d’allò que escriguin o amb allò al que enllacin. Els drets d’autoria, de propietat intel·lectual, de reproducció i d’intimitat estan en risc, ocults rere una icona en una fotografia. La revisió no resulta senzilla i complica el treball dels administradors del lloc.
  • Connectivitat : Els navegadors han de carregar tota la programació en JavaScript, a més del contingut extraordinari vinculat a cada imatge. Ho faran en tots els casos, fins i tot quan l’usuari no activi cap enllaç. A més, en dispositius mòbils, els enllaços sortints es precarreguen en segon pla per millorar l’experiència de navegació. El problema no només suposa una lentitud en la càrrega de la pàgina, sinó que pot consumir els bons de connexió a Internet.
  • Propietat del contingut. Les aportacions, amb freqüència, no resideixen en el servidor propi. S’allotgen a les instal·lacions del servei que propociona la interfície. Per tant, es perd el control de la propietat i dels canvis que el contingut pugui patir.

Tot i això, un ús mesurat d’aquestes eines i una explicació detallada de què contenen per afavorit l’accessibilitat, sense obrir-les a UGC, poden resultar una bona fórmula per enriquir contingut visual.