Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“El 27% dels seguidors de marques en xarxes socials només volen descomptes”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “El 27% dels seguidors de marques en xarxes socials només volen descomptes” de la secció Tendències

El 27% dels seguidors de marques en xarxes socials només volen descomptes

Resum estadístic de l’estudi de Nielsen
Resum estadístic de l’estudi de Nielsen

L’última Enquesta Global d’Internet realitzada per Nielsen revela que la majoria d’usuaris de xarxes socials que segueixen marques comercials ho fan per obtenir descomptes i ofertes especials. Les conclusions d’aquest estudi posen en dubte les polítiques de comunicació corporativa orientades a l’establiment d’un procés de diàleg entre l’empresa/organització i el client o proveïdor.

Els seguidors que busquen un benefici immediat i tangible arriben el 27% a Europa i suposa un terç dels usuaris en xarxes socials a la resta del món. Als Estats Units, però, aquesta quantitat s’eleva al 45%. Per edats, aquesta tendència es manté constant, tot i que en les franges dels menors de 20 anys i dels adults d’entre 55 i 59 anys els internautes són menys propensos a seguir marques per aconseguir avantatges econòmics en forma d’ofertes o descomptes.

Nielsen Investigation, autora de l’enquesta, és la divisió d’anàlisi de la multinacional d’estudis de mercat i d’audiència. Per a l’anàlisi fet públic fa unes setmanes recull les conclusions sobre les dades recollides a Espanya, França, Alemanya, Itàlia, Suïssa i el Regne Unit, per a l’estudi europeu.

En aquest àmbit, els motius de seguiment de marques comercials han estat:

  • 27% obtenir descomptes o ofertes especials.
  • 26% mostrar suport a la marca.
  • 17% ser el primer en disposar de novetats o actualitzacions de la marca.
  • 16% saciar la curiositat suscitada per publicitat de la marca.
  • 4% seguir la recomanació d’un membre de la seva xarxa social.
  • 4% imitar un membre de la xarxa social que també segueix la marca.
  • 1% mostrar la vinculació amb la marca en la qual s’està empleat.

El 5% restant va adduir altres motius d’escassa rellevància estadística.

L’estudi va detectar una relació estreta entre ús de xarxes socials i la visita de grans portals destinats a la promoció de descomptes o ofertes especials —del tipus Groupon—, que han registrat un augment constant de visitants en tots els països. Segons es posa de manifest, un 60% dels usuaris d’aquests portals provenen de xarxes socials i de blocs personals en els quals es destaquen les oportunitats econòmiques.

¿Comunicació unidireccional clàssica o diàleg?
Les conclusions de l’estudi de Nielsen desmunten bona part de les bases teòriques dels plans de comunicació corporativa que es fonamenten en l’establiment d’un flux de diàleg entre l’empresa-institució i els usuaris-clients de xarxes socials. Segons aquestes teories, la comunicació corporativa en línia es converteix en un diàleg personalitzat en el qual el feedback és únic, immediat i de ràpida identificació. Partint d’aquesta filosofia, empreses i institucions han fet grans inversions en la incorporació als seus equips de personal especialitzat en xarxes socials i han reorientat el seu enfocament a la captació d’aquest feedback.

Malgrat això, d’acord amb l’estudi, només el 17% dels seguidors d’una marca en xarxes socials són realment conscients i volen interactuar amb l’empresa o organització per obtenir informació de primera mà. Aquest reduït grup, lògicament, sembla el més predisposat a mantenir una conversa usuari-marca en la qual aquesta pugui fer passar el missatge dels seus valors comercials.

Un volum tan escàs i amb una presència estadística sostinguda en el temps, segons l’anàlisi de Nielsen, no justifica aquesta inversió i el canvi en les pautes de la comunicació institucional i corporativa, en nom de la eficiència i rendibilitat.

És evident que l’usuari busca una compensació econòmica ràpida i tangible a la seva atenció a la marca, a més d’una satisfacció immediata de les seves necessitats i, en un lloc molt secundari, satisfer el seu sentit gregari, identificant-se amb la marca sense que això predisposi a una acció comunicativa.

El “diàleg” comunicatiu, per tant, està circumscrit a un grup reduït d’usuaris en línia que podrien arribar a condicionar les polítiques d’empresa, amb un feedback clarament sobredimensionat pel que realment representen al mercat.

L’alternativa consisteix en una revisió de la comunicació de masses tradicional, de manera unidireccional, en la qual el missatge es modula per a un col·lectiu i es rep un feedback més lent però de major qualitat que permeti a l’empresa o organització l’adopció de decisions més encertades.