Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“El dilema de la longitud dels textos per posicionament”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “El dilema de la longitud dels textos per posicionament” de la secció Posicionament web

El dilema de la longitud dels textos per posicionament

La qüestió sobre la longitud dels textos de les pàgines web i el seu efecte en el posicionament és un debat vell i recurrent. Els fòrums de discussió viuen acalorades discussions sobre el nombre de paraules que els cercadors valoren i sobre experiències personals de webmasters. I, en tots els casos, passen per alt el factor temps de lectura com a element clau del posicionament.

El fil sobre la longitud dels textos i el seu efecte en el cercador al Google Webmaster Fòrum és inabastable. Webmasters professionals i aficionats i molts presumptes especialistes en SEO cerquen allí respostes per millorar el posicionament dels seus llocs web. Fonamentalment es busca la solució òptima a un test de comparació A/B, en què cadascú explica com li ha anat. I sempre redueixen la qüestió al nombre de paraules que el robot de Google és capaç de llegir i indexar.

Criteri fals
Darrerament, el criteri que s’està imposant i que de forma reflexa difonen curators que provenen del món SEO i nous content marketers amb escassa formació és que els textos han de tenir unes 300 paraules. Ni moltes més, ni moltes menys, perquè el cercador creurà que el contingut és insuficient o excessiu.

Aquest criteri és fals i poc professional, i respon més a un estàndard de treball al cobrar per peça redactada. Un article que podria ocupar 600 paraules, es divideix en dos i es cobra dues vegades, tal com acostumen a treballar aquest tipus de SEOs nouvinguts.

La base del seu problema és que no valoren el contingut o ho fan com un estàndard de qualitat impossible i que l’orienten no a les necessitats de comunicació, sinó a les necessitats de posicionament. És a dir, el seu destinatari no és el lector, sinó que és la màquina de cercador.

D’aquesta manera, el seu criteri de mida és la longitud del text i no el temps de càrrega i de lectura.

La concepció que tenen és que el cercador fa una única exploració de la pàgina i es limita a un nombre determinat de caràcters, als quals sotmet a exàmens lingüístic-semàntics. Un cop superada la cota, el cercador no llegeix res més, creuen.

No obstant això, entre els més de 200 paràmetres que el robot pren d’una pàgina, hi ha la captació successiva de contingut. Google actua com un onatge que, en cada visita, avança més per la platja. És a dir, capta i indexa més text, detectant tots els canvis.

El criteri bo: originalitat, interès i temps d’estada a la pàgina
Si el contingut no és original (factor detectable pel robot i penalitzable), no és interessant (no capta flux de visitants), no és popular (no rep enllaços), no és estàndard (l’estructura de programació dels textos és defectuosa), no és accessible (el robot ni el veu), no és semàntic (el contingut no es correspon amb el continent tecnològic) i no és de referència (els espais d’aquest segment millor posicionats ni el citen i ni l’enllacen), mai tindrà un bon posicionament durador. Ni tan sols si s’escriuen les paraules clau en la primera oració.

Malgrat això, si s’eviten els errors anteriors, importa poc que el text tingui 10 o 10.000 paraules, perquè sempre estarà correctament indexat i posicionat.

El robot és capaç de determinar el temps mitjà de càrrega d’una pàgina, que resta del temps mitjà de lectura (obtingut per Google Analytics, Google Adwords i altres APIs, a més dels referrers). Aquesta mida s’ha de correspondre amb una lectura humana ràpida del text.

La preocupació per al posicionament no hauria de ser el nombre de paraules. Hauria centrar-se en el temps mitjà que passen els usuaris a la pàgina. I tot el contingut, completament, posicionarà per paraules clau i long tail.