Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“El futur immediat de la web: el contingut que et persegueix”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “El futur immediat de la web: el contingut que et persegueix” de la secció Tendències

El futur immediat de la web: el contingut que et persegueix

Gràfic d’interessos per a un cover de Queen
Gràfic d’interessos per a un cover de Queen

D’alguna manera, tots els grans serveis d’Internet, des de cercadors a xarxes socials, tenen una fitxa de cada usuari amb els seus interessos. En aquesta s’acumulen dades preses en la majoria dels casos sense consentiment on es reflecteixen vegades, dates i temes que l’usuari ha consultat a Internet. El futur més immediat a la Xarxa és l’explotació d’aquestes dades per oferir en tot moment el contingut que pugui ser d’interès al navegant. Alguns, a més, advoquen per unificar els diferents “gràfics socials”, fitxes d’interessos dels usuaris, perquè en tot moment i qualsevol operador d’Internet pugui oferir contingut que sigui útil.

Les dades s’obtenen per la navegació habitual. Twitter, Facebook, Google i un llarg etcètera de serveis en línia van acumulant aquestes dades associades a una única persona. Conserven el dispositiu de navegació, la localització geogràfica, els idiomes utilitzats, les versions de programari, els clics/temes d’interès, les dates i hores i la durada de les visites.

Google ho capta sempre en tots els seus serveis i sempre que l’usuari tingui un compte obert i disponible per a qualsevol utilitat que ofereixi. Facebook també, però a més ho capta de tots els llocs web que inclouen el codi META og, que vampiritza les dades dels visitants sense ser advertits. En el cas de Twitter, els micromissatges poden ser identificats, comptabilitzats i inventariats per temàtiques, de manera que empreses de localització de líders d’opinió, com Klout, poden establir els temes d’interès per a cada usuari, estigui o no donat d’alta en els seus serveis.

L’internauta, perseguit pels seus interessos
Altres empreses, com Gravity, estan oferint un servei de continguts sindicats per ubicar en qualsevol lloc web que té l’única intenció d’elaborar el més sofisticat “gràfic social” dels visitants de blogs i portals, tal com detallen minuciosament al seu bloc-laboratori.

Amb aquestes dades, en el futur, qualsevol navegació presentarà sempre els continguts pels quals l’usuari ha mostrat més interès.

Per exemple, un internauta vol canviar d’automòbil i visita les pàgines de diverses marques, establint, sense ser conscient i com a principal interès, l’àmbit del cotxe particular. Si després entra en uns grans magatzems, podria rebre en pantalla ofertes d’articles per a l’automòbil en la Home o en els reclams de targeting a cada pàgina. Si entra en una llibreria en línia, se li oferirien per defecte llibres de mecànica. I si entra en una botiga de música on line, aquella que fos classificada per conduir o escoltar a la carretera seria la que se li oferiria en primer lloc.

L’objectiu és facilitar l’experiència d’usuari perquè trobi allò que l’interessa amb la menor interactuació possible. Tot i això, altres experts posen exemples que poden perjudicar l’experiència.

Suposem que l’usuari és un gran consumidor de pornografia, fins i tot en les més sofisticades i perverses tendències. I que aquest és contractat per a un treball temporal en una empresa, en la que la seva continuïtat dependrà del seu rendiment i actitut. Si quan arriba al seu lloc de treball s’identifica amb el seu login i no hi ha filtres preestablerts, el seu terminal s’omplirà d’invitacions al sexe i la pornografia, posant-lo en evidència davant dels seus contractants i companys de feina.

Un altre exemple que suposaria el canvi d’una activitat de màrqueting en línia push per una altra pull, fent servir la televisió per Internet: un internauta consulta a Google sobre malalties venèries i el seu tractament mèdic i en tornar a casa seu al sofà amb la seva parella per veure la televisió per Internet de Google (o d’Apple sembla que en un futur no molt llunyà) i en pantalla comencen a aparèixer anuncis de medicaments, consultoris especialitzats, espots de llibres sobre conductes sanes sexuals, profilàctics i consultors matrimonials o seminaris religiosos destinats a adúlters penedits. Davant d’aquesta situació es veurà pràcticament obligat a donar explicacions a la seva parella.

Decisió del filtre de la bombolla informativa
L’explotació de les dades de navegació per a la creació d’un “gràfic social” en el qual es dibuixin les connexions socials amb els interessos de l’internauta i la seva explotació posterior en l’oferta activa de contingut és una demostració més del que Eli Parisier denomina el fallada del filtre en la bombolla informativa. Parisier (The filter bubble, 2011) critica que la tendència dels grans proveïdors de serveis d’Internet és mantenir l’usuari en una bombolla en la qual només ells subministren continguts vàlids, de manera que el navegant ignora tot allò que no troba a Google, que no rep per Facebook o Twitter i que els grans mitjans de comunicació en línia han obviat, creant-se una realitat falsa i reduïda, que el converteix en algú molt fàcilment manipulable. La bombolla és tan gran com interessos tingui i tan reduïda com els subministradors d’informació desitgin.

Malgrat la realitat i crudesa de la crítica de Parisier, els programadors que estan treballant en “gràfics socials” comencen a estudiar —la primera conferencia es la próxima semana en Nueva York— un estàndard obert de les dades obtingudes per compartir-los i que el contingut respongui sempre a l’interès demostrat per l’usuari d’Internet, visiti el que sigui que visiti.