Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“El temps de consum a la ‘curation’ de continguts”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “El temps de consum a la ‘curation’ de continguts” de la secció Posicionament web

El temps de consum a la ‘curation’ de continguts

Microsite GE Experts
Microsite GE Experts

Els quatre tipus de curation que s’estan desenvolupant en aquests moments obliguen al periodista, al responsable de continguts o a l’especialista en comunicació social a la generació de peces informatives que tindran un temps de consum diferenciat. Totes les elaboracions per social curation tenen una vida molt curta i es consumeixen en temps real. En canvi, les elaboracions web curation tenen la vocació de perdurar il·limitadament. El factor temps és fonamental per establir una estratègia comunicativa ja que té un incidència directa en notorietat, prevalença, pressupostos i qualitat de les peces curades per l’objectiu de la institució o empresa.

A grans trets, el content curation és el que menys riscos presenta i major rendibilitat produeix, ja que els consumidors es troben en la pròpia institució i l’elaboració de la peça o peces tenen una finalitat concreta, taxada i assumible. De fet, la nova denominació de content curation només serveix per a determinar un component creatiu i combinatori en treballs que sempre s’han fet amb els coneixements tecnològics d’indústries i institucions.

Per la seva banda, el social curation té un consum immediat. La regeneració de dades antigues en un infograma, en un muntatge de vídeo en Chill o una col·lecció d’articles en Pinterest, es consumeix una única vegada, pràcticament de manera immediata, i no proporciona més avantatge a la marca institució que el record immediat i una notorietat viral, si s’aconsegueix. La curation obtinguda és fagocitada a tanta velocitat que es fa necessari crear noves peces informatives amb la mateixa finalitat, intentant mantenir un nivell alt de memòria col·lectiva del nom de l’empresa o organització.

El web curation, però, es genera en el propi website amb les finalitats d’obtenir més unitats de posicionament que a mitjà i llarg termini proporcionaran un major retorn de la inversió i una presència constant de la marca i del consumidor de la informació. El seu consum es perllonga indefinidament en el temps, amb el límit propi de les dates de publicació i/o modificació.

Els objectius són, evidentment, diferents en aquests dos últims casos. En un es busca notorietat i en l’altre afirmació i rellevància. De la mateixa manera, per obtenir resultats equiparables, un requerirà una cadència molt elevada de peces de contingut enfront del web curation. La necessitat d’elaborar tantes peces portarà inevitablement a reduir la qualitat informativa de les mateixes i a incrementar molt el pressupost. Davant això, en el segon cas, el web curation, mantindrà un nivell estàndard de qualitat informativa i d’acabat formal, amb uns pressupostos més ajustats.

News curation
El quart model, la curation practicada per periodistes i mitjans de comunicació, assumeix procediments de les perspectives social i web. L’objectiu del news curation és l’elaboració periodística de contingut curated, amb els seus components de reelaboració de material antic, de revisió des de nous punts de vista i de recuperació de continguts originals de tercers.

El news curation s’assemblarà més al social curation si l’origen de les informacions o el canal d’emissió del medi són les xarxes socials. Fins i tot, si es tracta d’una agència de premsa. En canvi, si es tracta d’un mitjà tradicional en línia, prendrà més pes la filosofia de treball del web curation.

La curació —en traducció lliure de curation— és un conjunt de tàctiques i estratègies per a l’elaboració de continguts a Internet que permeti a empreses, institucions i mitjans de comunicació penetrar en la bombolla de coneixement i relacions que cada usuari crea al seu voltant, fent-li arribar els missatges que l’organització pretén comunicar. Són procediments tan nous, que es troben en plena definició —motiu central del debat que comença avui al SXSW d’Austin (EUA)—, i que poden donar lloc a l’aplicació d’estratègies híbrides.

Els fabricants de programari per a la social curation automatitzada o per a la news curation consideren que una marca comercial necessitarà d’aquí a dos anys publicar de 30 a 50 peces informatives al dia per mantenir una mínima notorietat. Aquestes peces es repartirien de la manera: de 10 a 15 missatges de Twitter, 5 entrades a Facebook, 10 a Tumblr i de 5 a 10 en Pinterest, Flickr, Path o Instagram.

Les aplicacions basades en algorismes per a la news curation tenen un cost mensual de 15.000 dòlars i per a empreses i institucions que s’inicien en la social curation, en funció de la cadència de missatges, tipus del projecte i continuïtat d’aquest, el cost se situa a partir dels 5.000 dòlars. El retorn de la totalitat de la inversió (ROI) es produeix en molt escàs marge de temps en tots els casos estudiats.

‘Curation’ híbrida i el cas General Electric
La multinacional nord-americana General Electric és una de les empreses que ha adoptat amb més ímpetu la curation de continguts. Seguint les recomanacions de Steve Rubel, ha construït un missatge en el qual l’expert de l’organització disposa dels coneixements més adequats i d’una certa llibertat per recomanar al consumidor sobre els temes de la seva especialització.

Per a això ha dissenyat una estratègia híbrida, amb procediments de social curation plasmats en un website amb filosofia de web curation. Ha creat el microsite Experts en què, fent servir algorismes ha localitzat els comptes de Twitter (amb el consentiment del seu personal afectat) i ha filtrat per paraules clau seus tuits, ensenyant-los en un mosaic a la pàgina web.

L’usuari accedeix a la pàgina i observa tant l’ampli àmbit d’actuació de la multinacional, com l’especialització dels seus experts que, no necessàriament, parlen de General Electric i que poden referir-se a publicacions especialitzades o productes de la competència. Des del mosaic pot accedir al contingut enllaçat per cada professional.

Malgrat ensenyar-se en les pàgines del website corporatiu, el contingut és molt variable al llarg del dia, pel que la seva indexabilitat, per a proporcionar rellevància, persistència i una posició interessant en els resultats de cercadors, és molt escassa, si no nul·la. Tot i això, aquesta tècnica de web curation permet disposar d’una part de la pàgina fixa per a la localització dels experts que participen en l’experiència.

Els resultats avançats per la multinacional són excel·lents als pocs mesos de posar en marxa l’estratègia.