Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Esgotament de les xarxes socials i preocupació per la seva qualitat informativa”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Esgotament de les xarxes socials i preocupació per la seva qualitat informativa” de la secció Tendències

Esgotament de les xarxes socials i preocupació per la seva qualitat informativa

Gràfic que il·lustra l’estudi de Facebook
Gràfic que il·lustra l’estudi de Facebook

Les xarxes socials consolidades estan a prop del seu límit de creixement possible. La seva penetració entre els usuaris d’Internet és màxima i pràcticament no es produeix competència en el mateix sector de mercat, sent la majoria de les xarxes complementàries entre si. El límit, especialment per a Facebook, coincideix amb la seva valoració borsària absurda, sense que generi beneficis, i amb les crítiques per la baixa qualitat de relació social i qualitat informativa que produeix. Davant aquestes acusacions, Facebook ha fet públic un estudi en el qual manipula al seu favor les dades obtingudes.

Entre els usuaris habituals d’Internet, la penetració de Facebook supera 80%. Es calcula que el 40% dels usuaris d’Internet, ocasionals i habituals, disposen d’un perfil a la xarxa social, i la majoria completen la seva presència en xarxes amb comptes a Twitter i perfils a LinkedIn, emprant cadascuna d’elles per a un tipus de comunicació específica. Apostes com Ping, d’Apple, o Google+ no han funcionat com s’esperava, encara que la segona intenta aglutinar el seu producte estrella, el cercador, amb la resta de serveis que ofereix, amb una presumpta millora de resultats si es disposa de perfil a la xarxa social.

La penetració altíssima, la seva omnipresència en dispositius de sobretaula i mòbils, i l’elevada ocupació —nombre d’hores de visibilitat de les seves pàgines/serveis— que ofereixen, però, no es correspon amb uns ingressos directes acceptables que justifiquin les seves altes valoracions. És a dir, el seu creixement pot aturar-se en un futur molt proper sense que siguin capaços de generar una rendibilitat operativa. Aquesta perspectiva econòmica, a mitjà termini, alimenta les tesis que apunten a l’existència d’una gran bombolla financera al voltant de les xarxes socials.

Bombolles socials
Per combatre estancaments de creixement, la pràctica habitual de les xarxes socials consisteix a admetre l’spam, el que li permet adduir xifres d’usuaris inflades. Qualsevol usuari pot veure com periòdicament altres usuaris amb aparença real intenten incorporar-se als seus perfils socials, sense que es corresponguin amb persones. L’spam social —usuaris falsos i usuaris que ofereixen publicitat no demanada— es detecta especialment quan està a punt una operació econòmica: sortida a borsa o una nova ronda de finançament.

A més, l’eclosió de les xarxes socials ha creat i inflat altre globus que pràcticament no produeix beneficis o els beneficis del qual són molt difícilment justificables i mesurables, vinculat a la irrupció en el procés comunicatiu dels Community Managers.

Amb aquestes circumstàncies, creixen les crítiques a la qualitat comunicativa de les xarxes. La teoria expressada per Eli Parisier en el seu llibre The filter bubbles, posa en dubte bona part de la utilitat de les xarxes socials. Per l’activista, la teoria del qual és assumida per una gran majoria de comunicadors i especialistes en Internet, les xarxes socials produeixen en l’usuari un fenomen d’afirmació en els coneixements que té sense adquirir nous coneixements o punts de vista.

Segons aquesta teoria, l’usuari escull els participants a la seva xarxa social per una afinitat amb gustos o opinions, de manera que la informació que rep d’aquests és només la que es produeix en aquest àmbit, sense obtenir opinions contràries, crítiques o que qüestionin seus principis.

Està sotmès a una bombolla que, perllongant-se en el temps, l’aïlla de la realitat, anul·la el pensament contrari o crític i el converteix en un anatema.

Facebook manipula les dades
El predicament d’aquestes teories i la seva acceptació posa en dubte la filosofia de les pròpies xarxes socials, que no han mostrat la seva preocupació fins ara. Facebook ha fet públic el seu estudi Rethinking Information Diversity in Networks en què aborda la qualitat de la informació compartida pels seus usuaris amb els seus amics/seguidors propers i llunyans.

Partint de les seves dades estadístiques, afirma una hipòtesi: “Posem que una persona té 100 contactes als que s’uneix amb llaços d’amistat febles, i d’altres 10, amb llaços forts. Suposem que la probabilitat que aquesta persona hagi de compartir alguna cosa amb els amics de llaç fort és alta, del 50%, i que amb els amics de llaç feble és només del 15%. Per tant, l’índex de quantitat d’informació difosa seria de 15 per als llaços febles (100 x 0,15) i de 5 per als llaços forts (10 x 0,5). És a dir, la gent acabaria compartint més amb els seus amics a qui es vincula amb llaços més febles.”

La manipulació barroera consisteix a identificar la informació com una cosa única que es trasllada de forma unipersonal a cada un dels amics, el que produeix xifres dispars i que beneficien les teories de Facebook. És a dir, per cada amic, independentment de la proximitat del seu llaç afectiu, en la hipòtesi s’atribueix una informació exclusiva i limitada en percentatge.

A la vida real, però, la informació que es comparteix és comú. De manera que, emprant la mateixa hipòtesi, si el 15% de la informació disponible per compartir és el número de telèfon, els 100 amics de vincle feble només tindran accés al número de telèfon, i, en canvi, els 10 amics més propers si tindrien accés al telèfon i altres dades, fins al 50%. Ergo, es comparteix més amb la bombolla propera. I es comparteix l’afinitat, excloent les idees contràries i les crítiques al pensament propi.

Cal observar que l’estudi de Facebook coincideix amb la seva operació borsària. Una mostra de la seva preocupació.