Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“La insuficiència dels editors de text web a debat”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “La insuficiència dels editors de text web a debat” de la secció Tendències

La insuficiència dels editors de text web a debat

La forma d’escriure per a Internet s’ha convertit, en les darreres setmanes, en el gran debat entre periodistes i professionals dels continguts. Els editors visuals de codi HTML s’han revelat insuficients per expressar la semàntica dels missatges. Els programadors dels CMS sense bases de dades, per la seva banda, els ignoren i aposten majoritàriament per editors markup.

La divisió arriba als professionals. Una bona part de la comunitat que desenvolupa llocs web d’alt nivell aposta per programació DITA. Els creadors de contingut per a mòbils ensopeguen amb dificultats per a la discriminació semàntica de continguts. I els periodistes dels mitjans on line, després de les experiències de The New York Times i The Guardian, es queixen que no hi ha un gestor de continguts creat pensant en l’ús periodístic.

Tots tenen raó. Almenys, tenen una bona part de raó.

El debat es va obrir fa unes setmanes, quan Karen McGrane, estratega de continguts especialitzada en dispositius mòbils, va llançar la veu d’alarma sobre les grans dificultats que comporta l’ús de tècniques adaptative content, donada la impossibilitat de generar contingut en un editor WYSIWYG (What you see is what you get, visual).

L’estratègia adaptative content discrimina el contingut que és adequat per a dispositius mòbils i elimina la resta quan es visita una pàgina des d’un telèfon o una tauleta. Per exemple, si està definit un snippet d’una targeta de visita, amb tots els seus camps, serà possible localitzar-lo i ensenyar-lo al dispositiu mòbil, eliminant la resta de continguts que no són útils o pràctics.

Però el snippet no es pot crear amb cap editor.

Projecte de nou editor visual de codi HTML
McGrane va causar un cert enrenou, amb un assentiment generalitzat per part dels especialistes en creació de contingut. En resposta a les seves queixes, el programador Rick Yagodich va proposar la construcció d’una nova generació d’editors (WYSISMUC) que permetin crear en mode visual snippets. El problema, una vegada més, és la separació i emmagatzematge dels paquets de dades etiquetats semànticament. Però és un pas endavant.

De forma simultània, els periodistes que treballen als mitjans online es queixen de les enormes limitacions dels CMS actuals per poder crear peces informatives utilitzant tots els recursos d’Internet, com els models experimentals Snow Fall i Firestorm. La recopilació Storify de Mindy McAdams reflecteix les queixes del col·lectiu.

Una producció d’aquestes característiques requereix un procés de disseny i programació molt dilatat, que supera en molt la feina de redacció. Evidentment, els CMS actuals no cobreixen les necessitats professionals.

La solució: ajustar manualment la programació
L’arrel del problema és que la creació de continguts per a Internet és massa flexible com per poder acotar-la en unes instruccions preprogramades en un editor de text. L’ús d’una instrucció HTML5 —millor que DITA i gairebé amb la mateixa flexibilitat— pot tenir significats diferents. Per exemple, una cursiva es pot generar amb tres elements que traslladen valors semàntics diferents.

El futur passa per la incorporació a la feina del redactor dels mínims coneixements sobre l’ús semàntic de les etiquetes HTML. Saber quin significat transmeten és la fórmula per aplicar de la millor manera possible els criteris professionals, fugint de convencionalismes.

No és difícil i s’ha d’incorporar al perfil del lloc de treball com el coneixement de la mecanografia. Primer caldrà escriure el text, després editar-lo en mode WYSIWYG i, finalment, retocar el codi de forma manual perquè es digui allò que es vol dir.