Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“La inversió en ‘web curation’ arriba als 150 milions de dòlars als EUA”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “La inversió en ‘web curation’ arriba als 150 milions de dòlars als EUA” de la secció Tendències

La inversió en ‘web curation’ arriba als 150 milions de dòlars als EUA

Oliver Starr, directiu de Pearltrees, una de les aplicacions d’agregació més utilitzada per al comissariat de continguts, calcula que en el primer semestre de 2012 les empreses han invertit 150 milions de dòlars en la recontextualització de contingut de tercers en les seves webs. Aquesta xifra suposa més de 4 milions de registres a Internet. Davant d’una perspectiva de creixement exponencial d’aquest mercat, el 31 de juliol se celebrarà a Nova York el primer congrés sobre aquesta estratègia i les seves tècniques aplicades a les xarxes socials.

El Social Curation Summit està dirigit a especialistes de màrqueting, publicistes, community managers, relacions públiques i editors de webs corporatives d’empreses i no abordarà de ple les altres vessants del contingut comissariat: content curation, web curation i news curation.

Aquesta gran xifra d’inversió de les empreses en aquest tipus de contingut està suposant, a més, un creixement del ventall de comissaris de continguts. Qualsevol blocaire, dissenyador o tècnic en SEO de baix nivell creu estar capacitat per fer aquesta tasca i s’ofereix comercialment a empreses i institucions per comissariar continguts aprofitant la moda imperant. En canvi, les característiques i tècniques que planteja aquest tipus de tasca requereixen un professional amb formació periodística perquè els resultats no siguin contraproduents.

Procediments i efectes controvertits de la ‘curation’
A mesura que va consolidant-se la tendència, van sorgint noves qüestions que susciten el debat sobre la conveniència i modes d’ús d’aquesta obtenció barata de continguts de qualitat. Alguns dels debats oberts són:

  • Preservació de la integritat del missatge: Donat que el contingut comissariat és molt barat, no trigarà a produir-se el cas en què un missatge sigui fruit d’un missatge comissariat, que a la vegada ho sigui d’un altre també comissariat, i així successivament, de manera que l’essència s’hagi desvirtuat i —hi ha la possibilitat— digui el contrari del que es pretenia originalment.
  • Formació de l’empresa sobre el que és contingut comissariat: Existeix, perquè els que ho estan practicant no saben més, una gran confusió entre el que és contingut agregat—reemès o copiat literalment de l’original, sense modificacions— i comissariat —enriquit, desbrossat, recontextualitzat o reformatejat—. Però a més també hi ha una gran confusió entre el que és una simple cita o selecció de hiperenllaços i el contingut comissariat. No tothom que paga per contingut comissariat rep el que compra.
  • Recompensa a la font original: S’està debatent sobre com recompensar o aportar nou valor al creador original del missatge. Una de les possibilitats és la modificació o introducció d’un cos de text annex amb els títols i enllaços dels textos comissariats que han emanat del text original. Per a això caldria establir un protocol de comportament que no es respecta actualment, en la majoria dels casos perquè s’ignora per complet l’atribució de fonts i hi ha manca de formació periodística.
  • Creació de lideratge sobre contingut aliè: Algunes companyies mitjanes i petites de Estats Units estan dedicant tots els seus esforços en la inversió en contingut comissariat, que produeix un gran quantitat de contingut a un preu reduït. El seu objectiu és convertir-se en líders en el seu propi sector, però amb contingut recontextualitzat de tercers, el que sembla, des de la perspectiva del màrqueting orientat al consumidor, molt poc recomanable. El client final necessita conèixer l’opinió del venedor, i aquest no en té. Només s’afegeix a les opinions de tercers.
  • La manca de resposta activa porta a l’autocensura: Els mètodes de contractació de comissaris de contingut als Estats Units s’estan fonamentant en clics en pàgina, likes i ocasions en què es comparteix el contingut a les xarxes socials. Es comencen a notar continguts interessants i amb índex de lectura suficients que són abandonats o retirats perquè no han rebut aquesta resposta activa per a la qual s’han contractat. I, no obstant, es tracta de missatges útils per a l’organització i el client final que poden produir a mitjà i llarg termini un efecte beneficiós per a la institució i el seu website.
  • Pèrdua de factor competitiu: Segons eMarketer, el 85% de les empreses que estan contractant contingut comissariat han començat a notar coincidències entre les seves publicacions i les dels seus competidors en el sector, que fan servir les mateixes fonts informatives.

El debat segueix obert en un sector que està creixent exponencialment, que obre un nou camp laboral per a periodistes i que proporciona nous fluxos de coneixement si es desenvolupa convenientment i amb un pressupost adequat.