Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“L’agonia de les paraules clau en SEO i la puixança dels sinònims”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “L’agonia de les paraules clau en SEO i la puixança dels sinònims” de la secció Posicionament web

L’agonia de les paraules clau en SEO i la puixança dels sinònims

Resultats de Google fent servir sinònims
Resultats de Google fent servir sinònims

La inversió en paraules clau amb objectius de posicionament cada vegada és més inútil. Els costos cada vegada són més elevats. Els riscos, cada vegada més grans. I amb més freqüència els cercadors —Google i la resta— canvien les regles del joc per impedir que un domini obtingui la millor posició en les pàgines de resultats per a una paraula clau.

Com que són jutge i part, els cercadors penalitzen l’ús intencionat de paraules clau: keyword stuffing, spamlinking, textos ocults, densitats desmesurades respecte a la resta del cos informatiu… Per a aquestes empreses, les paraules clau són la matèria primera del seu negoci de venda de publicitat. Per tant, la lògica indica que penalitzaran sempre l’ús no comercial de paraules que poden vendre a bon preu.

D’aquí que cada vegada tingui menys sentit invertir en les paraules que presumptament —perquè la font d’informació torna a ser el cercador— fan servir els usuaris per localitzar productes i serveis a Internet. La millor inversió, sense sorpreses  de millora lenta i de resultats molt duradors, és crear un bon contingut adequat al tipus d’audiència que el rebrà. I fer-ne servir totes les expressions o paraules clau normativament correctes que els usuaris utilitzarien per buscar el producte. Sinònims, perífrasis i apòcops, argots i tecnicismes, i qualsevol col·loquialisme seran més útils per trobar allò que es busca.

Un exemple: el millor resultat de paraules inexistents
La il·lustració que acompanya aquesta entrada és la prova que els sinònims, encara que no hi siguin dins les pàgines de destinació, són una forma excel·lent d’obtenir el millor resultat d’un cercador.

La recerca es va realitzar en la sobretaula d’un sopar en què es xerrava de cinema. No es va fer servir prèviament l’iPad per fer cap recerca sobre cereals, moviments, artistes, actors o cinematografia. No es va emprar fins a la petició que reflecteix la imatge.

En el decurs de la conversa, algú es va referir a una pel·lícula excel·lent (Desayuno en Plutón) que la resta dels comensals no havia vist. Però qui recomanava la cinta, no recordava el títol. Així que va intentar referir-s’hi mitjançant el seu actor protagonista, Cillian Murphy, tot i que novament era impossible recordar el seu nom.

En un procés d’associació d’idees, va recordar que havia protagonitzat una bona pel·lícula de Ken Loach, i va pensar que buscant a Google a través del títol trobaria l’autor i posteriorment Desayuno en Plutón, que era la referència .

Però tampoc es tenia molt clar el títol de Ken Loach, així que es va fer la cerca per una part suposada del títol: “mece el centeno”, en espanyol. I Google va oferir correctament el títol cercat, tant en espanyol com en anglès: El viento que agita la cebada, sense que el verb “mecer” ni el cereal “centeno” apareguin a les pàgines recomanades. Ni en text ocult.

El cercador fa una anàlisi Latent Semantic Index (LSI) per a “mecer” i “centeno” i troba les millors aproximacions a “agitar” i “cebada”, de manera que redueix el camp de cerca i pot oferir el resultat més adequat.

En altres paraules: encerta en long tail per una recerca en la qual cap dels termes està expressat en les pàgines suggerides, però hi ha una certa coincidència semàntica entre els seus significats. Més eficient, més econòmic i més durador.