Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“L’error 509 i com evitar morir d’èxit per sortir a la televisió”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “L’error 509 i com evitar morir d’èxit per sortir a la televisió” de la secció Tendències

L’error 509 i com evitar morir d’èxit per sortir a la televisió

Imatge típica de l
Imatge típica de l'error Status 509

S’ha convertit en un fenomen habitual. En els darrers deu dies, algú del nostre entorn s’haurà trobat amb un error 509 quan intenta accedir a una URL que hagi estat nomenada en televisió. És l’altra cara de la moneda de l’ús de dispositius mòbils per navegar per Internet: una afluència massiva i coincident en el temps capaç d’abatre un lloc web.

L’estat 509 (bandwidth limit exceeded) significa que el volum de transferència contractat amb el proveïdor d’allotjament s’ha superat. Fins i tot els marges addicionals que alguns proveïdors subministren. I el lloc web ha estat retirat de forma automàtica, frustrant l’interès dels milers d’usuaris que pretenen accedir i perjudicant el posicionament del domini. Especialment si la caiguda es perllonga.

Alguns estudis de Google i de Twitter han incidit en l’altíssim percentatge d’usuaris que fan servir la seva tauleta mentre veuen els seus programes favorits de televisió. Més del 70% dels propietaris d’un iPad consulten el seu correu, participen en xarxes socials o, simplement, busquen a Google el lloc web del restaurant citat en el programa de televisió, de l’empresa nomenada en les notícies o del concursant en un reality.

Aquestes visites, multiplicades per milers, consumeixen tot l’ample de banda contractat al servidor d’allotjament i fan caure el web. La retirada acostuma a produir-se per allau i en pocs minuts, de manera que l’advertència automàtica dels proveïdors quan s’ha assolit un nivell de consum preocupant —més d’un 80 o 90% de la capacitat contractada— arriba per correu electrònic quan és massa tard.

Identificació del problema i solucions
Un lloc web és per exposar la marca (personal, comercial o institucional). I estar exposat implica que es parli de la marca, especialment en els mitjans de comunicació de masses. Una gran companyia pot tenir coberta àmpliament la seva expectativa de transferència de dades, però un forn de barri, probablement no. Aquesta botiga amb un paquet mínim d’allotjament en té prou.

Però pot succeir que sigui protagonista involuntària de les notícies del dia, i el paquet no cobreixi la demanda de transferència dels televidents. I acabi caient.

El problema és una qüestió de preu i no excessiu. Moltes vegades la diferència entre desaparèixer quan més publicitat es pot fer i estar present és una inversió de 50 a 100 euros més anuals.

Quan s’escull un hosting és important que aquest disposi d’alertes mitjançant trucada telefònica o missatgeria SMS, perquè d’aquesta forma és possible respondre amb rapidesa en dies i horaris poc oportuns. Una connexió a Internet i una targeta de crèdit solucionaran el problema.

Si només es reben alertes per correu electrònic, és molt possible que no es consulti la bústia fins al dia després del desastre, si és laborable.

També és convenient disposar d’un marge del 40 al 50% de volum de transferència mensual contractat sense consumir. Aquest percentatge és el matalàs que permeti assumir una afluència massiva i concentrada en unes poques hores. I tot i així, pot ser insuficient.

Alguns proveïdors no tallen el subministrament. Directament adverteixen que comencen a cobrar per unitats de GB tranferits addicionals. És un gran avantatge, perquè el lloc no desapareix, però resulta més car. Si s’adverteix una situació de transferència massiva, és millor contractar un paquet addicional de transferència per cobrir l’eventualitat, que es resol en pocs minuts i pot estalviar uns centenars d’euros.

És qüestió de planificació prèvia, en funció dels consums habituals, i de preocupar-se immediatament si la marca, organització, institució o qualsevol treballador és citat en televisió.