Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Les fotografies a Internet com a nou emplaçament publicitari”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Les fotografies a Internet com a nou emplaçament publicitari” de la secció Tendències

Les fotografies a Internet com a nou emplaçament publicitari

Jaqueta i objectes decoratius etiquetats al bloc rus kvadr.info
Jaqueta i objectes decoratius etiquetats al bloc rus kvadr.info

Davant l’escassa eficiència dels banners publicitaris en els llocs web, amb comportaments emprenyadors, tecnologies incompatibles amb les plataformes de visionat i dissenys poc d’acord amb l’entorn de reproducció, els desenvolupadors han posat la seva mirada en les fotografies que hi ha als llocs web com a gran emplaçament publicitari. Com fan els usuaris a Flickr, Picasa o Facebook, els anunciants podran descobrir els seus articles en qualsevol fotografia i marcar-la perquè els visitants puguin descobrir descripcions, preus o enllaços a les seves respectives marques.

El declivi del banner com a principal vehicle de persuasió publicitària es deu també a altres raons, com la mala ubicació en les pàgines, mai controlada per l’anunciant, o la maduresa en l’experiència de navegació dels usuaris, que ignoren totalment, fins i tot veient-la, la inserció publicitària. I, si la veuen, no la recorden.

Publicitat a cercadors
De fet, la revista en línia eMarketer feia públiques dades de lectura de banners dotats de vídeo en funció de la seva ubicació, i reflectia que només el 26,8% dels visitants d’una pàgina reproduïen el vídeo sencer quan s’integrava en la capçalera de la pàgina. La xifra és la meitat que fa dos anys. Resulta alarmant que aquestes xifres de 2011 es fan servir per contrastar l’eficiència del banner amb vídeo enfront dels banners interactius —programats amb animacions Flash— i els estàtics, que segueixen mesurant la seva rendibilitat per clics (CTR), davant les reproduccions dels vídeos.

Les excepcions a aquest fracàs publicitari, com sempre, vénen determinades pels productes de nínxol —gadgets, software—, la pornografia i altres articles i serveis associats històricament a Internet com a mitjà.

De la mateixa manera, les insercions dels cercadors, com AdSense, requereixen una massa crítica d’exposicions al públic enorme per obtenir alguns clics, el que suposa una sobredosi de publicitat barata i poc integrada en el disseny del lloc web, per a uns escassos resultats.

La preocupació per la invisibilitat dels anuncis a les pàgines dels cercadors ha portat a aquests a experimentar amb continguts patrocinats dins de l’estructura de la pàgina de resultats (Google) i al peu de la pàgina (Yahoo), lloc en què sembla més lògic esperar que un client faci clic si la desena d’adreces ofertes com a resultat no satisfan la cerca.

Etiquetar imatges a Facebook, Flickr, Picasa i qualsevol web
De mica en mica, els usuaris s’han acostumat a etiquetar les seves fotografies en les xarxes socials per a ensenyar les persones que apareixen en aquestes. L’etiqueta compleix un paper identificatori i, també, adjectiu, ja que molts usuaris les fan servir per comentaris.

El primer portal a utilitzar aquesta possibilitat va ser Flickr i la possibilitat, com una diversió, s’ha anat estenent a la resta de serveis d’emmagatzematge d’imatges, independentment dels problemes legals que puguin resultar de l’etiquetatge de persones sense el seu consentiment, sense veracitat, sobre imatges de les quals no es tenen drets i sobre objectes o marques alienes. Tot això amb l’agreujant legal de publicitat intrínsec al canal d’Internet, pel qual es difonen els missatges.

Malgrat tot, l’entreteniment ha estat un èxit i Facebook ha començat a fer servir un sistema de reconeixement de cares per etiquetar, sense permís, les persones que apareixen en qualsevol fotografia pujada al servidor. Aquesta acció ha suscitat protestes en algunes comunitats d’usuaris.

Publicitat a les fotos
La confluència de les dues circumstàncies, la caiguda de l’efectivitat dels banners i l’hàbit de veure imatges etiquetades, ha portat a experimentar amb publicitat en les fotografies de qualsevol lloc web. EmmaActive és la primera empresa que ha llançat un sistema de tagging que converteix qualsevol imatge d’un bloc o lloc web en un aparador de productes que l’anunciant pot etiquetar. El propietari del lloc web, encara que no tingui drets sobre les imatges, rep una contraprestació econòmica per abonar-se al servei.

Els anunciants disposen d’un servei de recerca i un complet panell per a controlar l’activitat sobre els seus enllaços i etiquetes i els pagaments que han de realitzar.

L’aplicació de les tècniques de reconeixement que ja fan servir els sistemes d’Apple, Google i Facebook, podria permetre als anunciants a etiquetar automàticament milers d’imatges en què apareguessin els seus productes o marques en els webs adherits al sistema. Per exemple, el fabricant d’un rellotge veuria centenars de pàgines amb la seva publicitat sense haver-se de molestar a buscar i etiquetar les imatges. Seria possible, a més, generar un missatge geolocalitzat per a cada usuari, oferint-li un punt de venda proper o un missatge comercial en el seu idioma.

Aquests sistemes augmentaran els problemes legals no resolts fins al moment, ja que seria possible que imatges propietat de tercers —per hotlinking o per pertànyer a free-lances o agències en els mitjans en línia— acabessin sent suports publicitaris no desitjats. O que alguns articles es relacionessin amb valors negatius per a la marca. Per exemple, que el rellotge etiquetat s’ensenyi al canell d’un detingut.