Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Les mides en ‘dip’ i el disseny web proporcional per a nous dispositius”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Les mides en ‘dip’ i el disseny web proporcional per a nous dispositius” de la secció Tendències

Les mides en ‘dip’ i el disseny web proporcional per a nous dispositius

El consorci W3C ha establert una nova unitat com a estàndard per a mesuraments en pantalla. La nova unitat és el píxel de referència, que es contraposa al píxel físic utilitzat fins ara per dissenyadors i programadors web i per professionals de la fotografia i la televisió. La nova unitat mínima establerta pel consorci que estandarditza la tecnologia web hauria d’eliminar les alteracions en mides de fonts tipogràfiques i imatges en els diferents dispositius possibles: pantalles de sobretaula, tablets i smartphones.

Fins ara el píxel era una unitat de hardware mínima i indivisible, el que permetia el seu ús com a instrument per mesurar la pantalla. Un píxel físic és un punt de llum que emet tres colors (vermell, verd i blau) amb diferent intensitat per formar taques de color en pantalla. La seva utilització horitzontal i vertical permet establir mides a la pantalla. Fins i tot les pantalles es defineixen per la densitat de píxels per polzada, partint d’un estàndard mínim de 72 píxels per polzada, l’equivalent al nombre de punts tipogràfics visibles sense soroll en la impressió tradicional en paper.

Quan en pantalla es dissenya una línia de 1,5 píxels de gruix, el hardware s’encarrega d’ensenyar un píxel de color negre i el píxel contigu (en amplada) de color gris (negre al 50%), ja que no pot subdividir-lo. Aquesta circumstància de mig píxel produeix un efecte borrós o desenfocat a la línia.

La nova unitat de mesura establerta pel W3C pretén combatre el problema suscitat amb els nous dispositius en els quals, mitjançant programari, es produeixen resolucions altíssimes de pantalla que no s’ajusten a la resolució real. Per exemple, 960 píxels de pantalla en un iPhone 4 són realment 480 píxels en un altre dispositiu que no tingui pantalla Retina. Evidentment, un disseny ajustat al píxel fent servir la mesura real no coincidirà en un dispositiu que utilitzi la mida actual de referència. Un píxel real és mig píxel de referència en un iPhone 4.

El ‘dip’ d’Android
El consorci pretén que la nova definició del píxel de referència sigui sempre la mateixa mida en qualsevol context i dispositiu, definint-lo com una mesura independent de la resolució.

En altres paraules, una lletra de 24 píxels tindrà exactament la mateixa mida en un telèfon mòbil que en una pantalla de sobretaula de 21 polzades.

Des de la perspectiva web, aquestes mesures afecten la programació d’estils CSS, que obliguen a establir filtres en funció del píxel-ràtio del dispositiu (relació entre el píxel real i el píxel de referència) i de l’orientació de la pantalla. Per a cada cas, caldrà escriure noves instruccions que aprofitin l’alçada, amplada i profunditat de la pantalla.

Per solucionar el problema, els programadors d’Android han establert una nova unitat de mesura per als arxius CSS, el density independent píxel (dip), que podria definir-se com el nombre de píxels que hi caben dins d’un punt tipogràfic. D’aquesta manera es pot fer servir px com a unitat de mesura de gràfics i dip com a unitat tipogràfica, ensenyant sempre en tots els dispositius les dimensions exactes i reduint el treball de programació CSS.

Tot i això, només funciona amb dispositius Android i no sembla pràctic, a més de repercutir creant confusió en els àmbits professionals dels fotògrafs i grafistes.

Tamanys proporcionals
Abans del polèmic establiment de la nova unitat de mesura, els dissenyadors i programadors web podien fer servir trucs d’accessibilitat que proporcionen sempre un excel·lent resultat de proporcions en pantalla, independentment de la resolució del dispositiu.

El procediment és molt més senzill i eficient. Només cal utilitzar la unitat de text mínima del navegador del dispositiu i convertir-la en proporció d’escala (em o ex), reassignat la proporció a tota l’aplicació. És a dir, si un navegador té establert el seu cos de text en 16 px, s’establirà l’equivalència a 1 em i, a partir d’aquí, s’aniran assignant proporcions d’em a cada element. Si la programació es visualitza des d’un altre dispositiu amb un cos de text assignat a 33 px, per exemple, les proporcions de tots els elements s’han de mantenir, ja que s’haurà establert una equivalència de 1 em igual a 33 px, i els percentatges són els mateixos.

El disseny per a pantalles reduïdes, com els smartphones, tampoc resulta important si l’estructura d’elements-bloc és consistent. Tocant dues vegades sobre un dels blocs, hauria d’ampliar-se ocupant tota la pantalla, mantenint les proporcions i permetent tornar a l’aparença original, de manera que l’experiència d’usuari és pràctica i eficient sense requerir dissenys específics de pàgines web per a aquests dispositius.