Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Nova habilitat del desenvolupador web: microgeolocalitzador de connexions”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Nova habilitat del desenvolupador web: microgeolocalitzador de connexions” de la secció Tendències

Nova habilitat del desenvolupador web: microgeolocalitzador de connexions

L’últim invent d’Apple, iBeacon, del que sentirem tant a parlar en els propers dies, és més que un sistema de pagament mitjançant dispositius mòbils. És un sistema de sol·licitud de connexió automàtica al telèfon mòbil o tablet en funció de la seva posició en l’espai: el passadís d’un supermercat, davant del sortidor d’una benzinera, creuant el llindar d’una botiga o pujant a l’autobús. Cada localització del telèfon es converteix en una invitació a rebre informació. Preus, catàlegs o ofertes depenen de la posició, pam amunt o avall, del portador del telèfon.

Apple va patentar iBeacon a mitjans de l’any passat. I el 16 de gener va patentar un sistema de transmissió segura de dades de pagament mitjançant iBeacon. De fet, l’invent recupera un desenvolupament antic de Nokia sobre Bluetooth 4.0 (BLE, Bluetooth Low Energy) que estava gairebé abandonat perquè no se li trobava utilitat. Apple l’ha reconvertit en un sistema de radiobalises que proporcionen la posició d’un telèfon mòbil en una àrea limitada d’influència.

El sistema d’Apple es basa en uns petits aparells (iBeacons) que actuen com radiofars emetent la seva posició geogràfica permanentment. Quan un dispositiu mòbil amb una aplicació receptora —ja n’hi ha una vintena per iPad i iPhone—, detecta la balisa, s’identifiquen mútuament i calcula la seva posició en el territori mitjançant la distància que els separa.

Amb aquestes dades, identitat de la balisa i distància, l’aplicació del telèfon proposa al propietari alguna acció: visitar una pàgina web; veure el preu del producte; bescanviar un cupó d’oferta; accedir a l’explicació d’un quadre en un museu; activar una animació en realitat virtual sobre qualsevol objecte; veure el que trigarà a arribar el pròxim servei de transport urbà; pagar per accedir a un espai sense apropar-se a la guixeta; encendre els llums, obrir les persianes o connectar la calefacció en entrar a casa; i el que es pugui arribar a imaginar.

Per al comerç i recintes en els quals cal pagar una entrada, la balisa és fixa. Però ja s’imagina un iBeacon-clauer per no perdre mai les claus o situat en un taxi en moviment, que permetrà cridar-lo des del mòbil des que el vehicle entra a l’àrea d’abast, estimada en uns 70 metres.

Competència dels sistemes NFC
Les utilitats de iBeacon són semblants a les de NFC (Near Field Communications), especialment quan es pensa en la possibilitat de pagaments mitjançant el telèfon mòbil. Però la filosofia és totalment diferent. NFC és un xip situat a les etiquetes dels productes que, en apropar a uns centímetres el telèfon mòbil, proporciona informació de l’article: preu, pàgina web, ofertes, testimonis, etc. També permet el pagament passant el telèfon per sobre d’un receptor o entrar en un autobús passant el telèfon per un lector.

Les diferències són tecnològiques i de preu, i condicionen les maneres d’ús:

  • Amb BLE l’usuari no ha de apropar-se a uns centímetres de l’etiqueta o del dispositiu de cobrament. Pot estar a 60 metres i se li haurà cobrat. Resulta idoni per a grans aglomeracions de persones. La informació geolocalitzada, a més, està vinculada a la zona d’exposició i no a l’article.
  • Sostenibilitat: un iBeacon BLE té un preu de 20 a 35 dòlars i la seva bateria dura dos anys, cobrint àrees de fins a 70 metres. Als Estats Units, després d’uns mesos de proves d’Apple en 200 localitats, ja s’estan comercialitzant en paquets per menys de 10 dòlars la unitat. Les etiquetes NFC, encara que no requereixen energia, tenen un cost de uns 0,60 dòlars cadascuna. Encara que es reutilitzin, per a un passadís de supermercat atapeït de productes caldran centenars d’etiquetes, a les quals s’ha d’assignar contingut de manera individual.
  • Propagació: BLE és disponible en els iPhones des de la versió 4S. I també ho està en els iPad, Mac i iPod. També ho està en el sistema Android, en Windows8 i en Blackberry. NFC, que requereix un xip específic en el dispositiu mòbil, no està disponible en cap aparell d’Apple.
  • Privacitat: BLE perd en aquest aspecte. Un dependent o un guàrdia de seguretat d’un espai ple de iBeacons pot veure a la pantalla on està cada telèfon mòbil en cada moment, registrant els seus interessos, durada de la visita, accions... Encara que l’usuari no respongui a les trucades que el seu telèfon li fa sobre el seu entorn immediat, la connexió es produeix i l’administrador de l’àrea geogràfica sap qui i què ha fet. Amb NFC només s’activa a petició de l’usuari.

Nova aptitud del desenvolupador web
Les aplicacions iBeacon s’activen per esdeveniments produïts en el desplaçament del telèfon mòbil i afecten zones territorials. La informació o oportunitat d’acció en línia que s’ofereixi a l’usuari dependrà de la identificació exacta de la zona on s’està. És a dir, si es troba al supermercat a l’àrea de xocolates, l’esdeveniment ha de portar a informació sobre xocolates, no sobre sabates. Per tant, haurà de treballar sobre el territori d’exposició en cada establiment amb una cinta mètrica i la identificació de cadascuna de les balises iBeacon.

Només així aprofitarà tot el potencial tecnològic aconseguint una experiència de compra única.