Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Nova vida per a les ‘META Keywords’ a les pàgines web”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Nova vida per a les ‘META Keywords’ a les pàgines web” de la secció Posicionament web

Nova vida per a les ‘META Keywords’ a les pàgines web

Tot i que mai han deixat de ser útils per al posicionament web, la importància de les paraules clau havia anat decaient en els darrers anys en deixar de complir el seu objectiu inicial que consistia en indexar la pàgina per a cadascuna de les claus indicades. Ara, però, les noves generacions dels motors de cerca proporcionen una nova funció a les keywords, fent-les servir en la definició de resultats per criteris long tail.

La pèrdua d’autoritat de les paraules clau ha estat paral·lela a la desaparició del concepte de directori temàtic general a Internet, on sobreviuen els de Yahoo! i DMOZ. A més, un mal ús de les keywords derivat del desconeixement de com treballen i de com construir-les, afegit a la creença estesa que només una coincidència de termes entre l’adreça URL de la pàgina, el títol de la mateixa i el META Description servien per a posicionar, han anat atorgant a les paraules clau un paper cada vegada més testimonial.

Les noves generacions de cercadors, amb Google i Yandex al capdavant, han començat a fer servir les paraules clau com ajuda en la definició de l’ordre en la pàgina de resultats quan es produeixen cerques long tail —encadenant paraules clau per afinar el criteri de cerca—. En el cas de Google s’utilitza en els resultats quan el criteri coincideix amb el domini, per exemple: “Interdixit”, i dóna els quatre primers resultats per a aquest domini. Si es fés una cerca long tail, per exemple “Interdixit opinió pública”, fa servir la paraula clau “opinió pública” per a introduir en els resultats adreces en les quals la paraula no hi és en els textos, títols o descripcions.

Com funcionen les ‘keywords’ i com escriure-es
Els cercadors interpreten el text introduït en l’etiqueta META keywords com una matriu d’elements duals, posició-valor, separats per comes, amb valor semàntic i ordenats per importància de major a menor. És a dir, els més importants se situen en l’inici de l’etiqueta.

Una vegada detectada l’etiqueta, el motor de cerca valora que sigui única per a cada pàgina web i sotmet a anàlisi cada un dels valors de la matriu en un procediment LSA (Latent Semantic Analysis), en el qual es determina la seva existència en el diccionari de l’idioma indicat per a la pàgina i la seva relació lògica amb el contingut general del web. És a dir, probablement no valoraria la paraula-clau “festa” en una pàgina web d’una funerària, considerant-la spam i penalitzant la pàgina.

L’anàlisi semàntic de cada paraula implica que la pàgina ha de tenir definit en el seu DOCTYPE l’idioma de desenvolupament i les paraules clau han d’estar correctament escrites —noms comuns en minúscula, noms propis iniciats amb majúscula i sigles sempre amb majúscules—, sense faltes d’ortografia i emprant els caràcters tipogràfics correctes —apòstrofs en lloc de minuts o accents, punt de l’ela geminada en lloc de punt, etcètera—.

No cal escriure paraules clau amb errors comuns dels usuaris dels llocs web —per exemple, per a canalitzacions, “tub” i “tuv”—, perquè el mateix procés LSA s’encarrega de cobrir aquestes mancances. És més, l’existència de faltes d’ortografia pot suposar una penalització del lloc web, ja que l’algoritme del cercador pot considerar que no es cuida la qualitat del producte i per tant baixi la puntuació de la reputació del web. Tampoc cal escriure derivacions lògiques —cadira, cadires, cadireta— ja que el procés les interpreta de forma automàtica.

Per regla general, una etiqueta META Keyword hauria de contenir les paraules clau del lloc web, les corresponents a la secció en què s’enquadri la pàgina en l’arquitectura de la informació i les pròpies del contingut, considerant aquestes prioritàries, úniques i coincidents, sempre que sigui possible, amb els termes més importants que s’ensenyin a l’adreça de la pàgina, el títol de la pàgina web, el títol principal —h1— del contingut i els primers paràgrafs de text. L’extensió no és un factor significatiu per a la seva creació, amb l’excepció que com més gran sigui, més curt serà el recorregut pel contingut per part del motor de cerca reduint les possibilitats d’indexació.

El perjudici de les etiquetes Dublin Core
Una etiqueta META inusualment llarga, per tant, perjudicarà la resta de criteris de posicionament del lloc web. Això mateix succeeix amb les etiquetes META DC (Dublin Core) que molts programadors que desconeixen la seva utilitat segueixen fent servir. En altres idiomes que no siguin l’anglès, les DC no tenen cap utilitat, encara que obliguen al motor de cerca a rastrejar-les.

Les etiquetes DC van néixer com un estàndard per als directoris temàtics, de manera que qualsevol pàgina amb una etiqueta metadata DC keyword seria ordenada en el capítol coincident amb la paraula clau. Es va crear un diccionari de possibles paraules clau en anglès que hauria de fer-se servir a tots els directoris i també per part de les pàgines web, sense cap verificació d’autenticitat o qualitat del contingut de la mateixa.

Per exemple, un fabricant de sabates hauria de fer servir la clau “shoes”, però també ho farien el sabater i l’establiment de calçat, sempre en anglès, per aparèixer sota l’epígraf “shoes” en els directoris. Evidentment no és útil cap manera per a una empresa amb una web en un altre idioma.

A més, DC és identificable amb llenguatges XHTML, no amb llenguatges HTML, de manera que amb el nou llenguatge HTML5, no té cap efectivitat.

Per a una pàgina moderna d’una empresa fabricant de sabates espanyola i en espanyol, per exemple, disposar d’etiquetes DC en el seu codi només implica una pèrdua de temps molt valuosa per als motors de cerca. Aquests funcionen per temps, amb una durada màxima de rastreig d’una pàgina web. En obligar-los a llegir etiquetes que no interpreten, es resta temps de captació del contingut de la pàgina.

Els impulsors de DC, tot i això, són immersos en un procés de reconstrucció del seu estàndard orientant-lo a ser un substitutiu de llenguatges com Microdata, RDFa o Microformats, que es concretarà a partir del proper mes d’abril.