Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“‘Prerender’ i ’prefetch’ per millorar el posicionament de les pàgines”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “‘Prerender’ i ’prefetch’ per millorar el posicionament de les pàgines” de la secció Posicionament web

‘Prerender’ i ’prefetch’ per millorar el posicionament de les pàgines

Els navegadors Chrome i Firefox han implantat una característica que afavoreix la càrrega rapidíssima de les pàgines i, consegüentment, millora el seu posicionament en cercadors. La instrucció forma part del llenguatge HTML5, en el cas del Firefox, i té caràcter experimental i queda fora dels estàndards en el cas de Google Chrome. És a dir, aquesta última no validaria el codi font en l’estàndard tecnològic.

L’etiqueta va ser desenvolupada fa gairebé una dècada per Mozilla i pels fabricants del navegador iCab, però no ha tingut una plasmació en els llenguatges de programació web fins a l’HTML5. L’objectiu és evitar esperes innecessàries a l’usuari mentre està visitant un lloc web. És a dir, quan activa un enllaç per obrir una nova pàgina, aquesta està ja muntada i renderitzada i s’ensenya immediatament perquè s’ha carregat immediatament després de la precedent. I mentre s’està veient aquesta, s’està carregant la següent.

La mitjana d’estalvi de temps ronda els 3 segons en la càrrega i execució de pàgines.

De quina manera afecta al posicionament
L’ús d’aquesta tecnologia afavoreix el posicionament a Google des de la implantació del sistema Instant Pages —precàrrega totes les URL amb aquesta instrucció des de la pàgina de resultats (SERP)—, de manera que al triar una de les opcions presentades pel cercador, la obertura de la pàgina de destinació és instantània.

L’adopció d’aquesta característica en els resultats del cercador, lògicament, fa pensar que les URL que han incorporat aquesta programació seran agrupades i oferides en primer lloc, relegant a les pàgines que no hagin incorporat aquest tipus de navegació oculta.

Per obtenir aquest benefici de posicionament, però, cal sacrificar el compliment d’estàndards del projecte web, ja que Google només reconeix de moment l’etiqueta experimental que ha desenvolupat per Chrome.

Quan i com cal usar les etiquetes
Les dues etiquetes se situen en el head de la pàgina web i enllacen amb les URL de les pàgines que s’han de carregar per visitar-les immediatament després de l’actual o, com a alternativa, amb arxius molt pesats que es criden en aquestes pàgines, fixant la URI absoluta dels scripts, frameworks d’Ajax, fulls d’estils, vídeos o webapps que siguin molt pesats i convé haver carregat al sistema.

En el primer cas, el navegador carrega la pàgina HTML i tots els arxius que calgui, mentre es visita la pàgina actual. En el segon, va carregant cada un dels arxius que s’hagin cridat. Quan es visiti la pàgina, es carregarà la pàgina HTML i la resta d’arxius menys pesats, havent guanyat molt de temps.

L’etiqueta estàndard HTML5 i la utilitzada per Firefox és:


 <link rel="prefetch" href="http://www.domini.com/pagina.html">

Google i Chrome, per la seva banda, han inventat l’etiqueta prerender per evitar col·lisions amb prefetch:


 <link rel="prerender" href="http://www.domini.com/pagina.html">

Totes dues són compatibles entre si, encara que la de Google és incompatible amb una validació de l’estàndard de llenguatge HTML5.

La millor utilització d’aquestes etiquetes és quan es produeix una navegació seqüencial en un lloc web. Per exemple, un article que es presenta en diverses pàgines. L’usuari pot estar llegint la pàgina actual i tenir carregades l’anterior i posterior, amb les seves respectives animacions, vídeos, o àlbums fotogràfics.

També pot fer-se servir quan sigui previsible un comportament de l’usuari en una navegació vertical o de càrrega de microsite extern que contingui elements molt pesats i lents. La transició entre una pàgina i la de destinació serà immediata.

El problema que planteja aquesta tecnologia és el consum d’ample de banda que ocasiona a l’usuari de la pàgina web sense que aquest en sigui conscient. Aquesta circumstància pot ser greu en cas de navegació des de dispositius mòbils amb connexions telefòniques, que poden arribar a esgotar els bons d’accés i suposar un cost afegit.

L’elecció per tant dependrà del context i tipus d’ús que es prevegi pel web. Ambdós navegadors ofereixen a l’usuari l’opció de desconnectar la càrrega prèvia.