Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Proteccionisme comercial a la web davant els productes de fabricació xinesa”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Proteccionisme comercial a la web davant els productes de fabricació xinesa” de la secció Tendències

Proteccionisme comercial a la web davant els productes de fabricació xinesa

Segells que s’han posat a les webs de França
Segells que s’han posat a les webs de França

La web s’ha convertit en el nou camp de batalla en què els productors i venedors francesos intenten protegir el seu àmbit comercial de la invasió de productes de procedència asiàtica, especialment xinesa, de menor qualitat i preu ínfim. Des de l’estiu passat, de manera no organitzada per cap institució, s’estan modificant els llocs web per destacar l’origen francès dels productes i aclarir les diferències de preu respecte dels asiàtics.

La tendència proteccionista ja s’havia notat a principis de l’any passat en els establiments comercials, on els seus propietaris afegien alguna identificació francesa en les etiquetes amb el preu. El Made in France, Fabrication française, Produit en France, el gall tricolor o els símbols de la Unió Europea han ocupat un lloc destacat en les etiquetes dels productes i, més recentment, en les pàgines web gales.

En aquestes, a més, es reflecteixen els preus dels articles per diferenciar-se dels que tenen un origen xinès, moltes vegades inferiors al 50% del fabricat a Europa. D’aquesta manera es pretén que el possible comprador es sorprengui de la diferència existent i es conscienciï dels qüestionables mètodes de producció asiàtics, de les seves estratègies de dúmping comercial davant els competidors europeus, de l’escassa durabilitat i qualitat dels articles a la venda i del dany irreparable que les pràctiques comercials xineses produeixen en les estructures productives i comercials franceses.

Presumpte dúmping i ‘relocalització’ francesa
Alguns sectors comercials, i especialment en les grans ciutats, han notat al llarg de l’any la desaparició d’establiments francesos davant la pressió dels seus competidors immediats d’origen xinès. Després han vist que, sense competència, els preus dels articles asiàtics s’han elevat.

Aquesta evidència en els suburbis parisencs és la impulsora d’una conscienciació de la necessitat de protecció del producte i comerç francès, amb la recuperació dels vells segells xovinistes amb la bandera francesa.

L’identificació de l’origen francès dels productes arriba als automòbils i tant Renault com Citroën assenyalen en la seva publicitat quins dels seus models es fabriquen a França.

La campanya espontània comença a pressionar a mitjanes empreses que s’havien deslocalitzat a la Xina buscant baixos costos de producció però que mantenen el seu àmbit comercial a França. Algunes empreses dels sectors tèxtil, joguines, calçat i complements, com ulleres, comencen a estudiar la possibilitat de tornar, si més no en part, a Europa i evitar els efectes d’una campanya que porti als seus compradors potencials a rebutjar la seva marca per no ser fabricada a França.

La situació comercial francesa és comú a altres països de la Unió, com Espanya, on aviat podríem tornar a veure el Made in Spain i el preu de qualsevol producte, encara que sigui impossible comprar-lo per Internet.