Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Una pèssima redacció legal obliga a registrar qualsevol lloc web amb vídeos”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Una pèssima redacció legal obliga a registrar qualsevol lloc web amb vídeos” de la secció Tendències

Una pèssima redacció legal obliga a registrar qualsevol lloc web amb vídeos

La nefasta redacció de la llei catalana de Comunicació Audiviosual i d’un reglament del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) imposen el registre de qualsevol lloc web que inclogui un vídeo, fragment de so, sessió en streaming o podcast personal. La comunicació prèvia imposada legalment és de difícil compliment per l’àmplia majoria dels internautes, se circumscriu a Catalunya i suposa inseguretat jurídica, traves per a l’empresa catalana que dificulten la seva competitivitat, permet el seu ús amb fins torticers i pot suposar una censura administrativa davant  expressions comunicatives que disgusten als poders públics.

El nou reglament del CAC, aprovat a finals del mes passat, regula el procés de comunicació prèvia de l’activitat de difusió audiovisual que estableix la llei estatal. Aquesta comunicació a l’administració cal fer-la un mes abans de l’inici de l’activitat, sota la possibilitat de sancions econòmiques, i afecta qualsevol transmissió que no faci servir l’espectre radioelèctric.

En la comunicació prèvia obligatòria, entre d’altres aspectes i reserves del CAC davant de cada cas particular, el propietari del lloc web o bloc personal, ha de:

  • Identificar-se personalment o identificar la personalitat jurídica responsable de l’emissió.
  • Facilitar totes les dades fiscals, de contacte i societàries.
  • Declarar el capital social inscrit en els registres, si es té, i identificar els propietaris de més del 5% de les accions de la societat, si n’hi ha.
  • Identificar tots els òrgans de direcció i administració de la societat mercantil, així com els directors del mitjà de comunicació.
  • Declarar explícitament quina tecnologia de canal i quines característiques reuneix l’emissió.
  • Identificar l’operador que transporta els senyals del canal.
  • Descriure quin tipus de servei s’emetrà i identificar noms, marques i denominacions comercials.
  • Indicar quin percentatge de vídeos seran subtitulats i quantes hores setmanals de continguts s’emetran.
  • Comprometre’s a que no se superaran les limitacions de la legislació audiovisual aplicable.
  • Facilitar l’homologació dels sistemes de codificació, si existeixen, per al pagament per visió.

Els articles 6 i 12 del reglament recullen l’obligatorietat de formular la comunicació prèvia un mes abans de l’inici de les sessions i el règim de sancions aplicable. Cal recordar que la comunicació de dades falses és, a més, un delicte.

Sembla evident, segons la redacció del reglament, que totes les dades que s’han de comunicar es refereixen a empreses de comunicació audiovisual tradicional, és a dir: empreses de televisió. No obstant això, la Llei de la Comunicació Audiovisual, 22/2005 de 29 de desembre de 2005, de la qual emana el reglament, inclou en el seu article 1, apartat e, com a Servei de Comunicació Audiovisual “els serveis consistents de manera predominant en la posada a disposició del públic en general o d’una categoria del públic de continguts audiovisuals organitzats de forma no seqüencial”. L’article 2 estableix que la llei s’aplica als prestadors de Serveis de Comunicació Audiovisual amb domicili a Catalunya o que exerceixen principalment la seva activitat a Catalunya.

Dit d’altra manera, l’apartat o canal de vídeos de qualsevol lloc web pot ser considerat un servei audiovisual, especialment si l’usuari accedeix a un subdomini.

Tot i que el text matisa la “predominança”, aquesta no s’explicita i es pot mesurar de diferents formes que poden beneficiar o perjudicar a l’afectat: minuts, registres, volum en Kb, accessos…

Inseguretat jurídica i traves a la competitivitat
El nou reglament causa inseguretat jurídica als usuaris de serveis de reproducció de vídeo o de so en els seus serveis web personals o llocs web d’empresa/institució. Aquests podrien oferir vídeos als seus usuaris sense haver formalitzat una comunicació prèvia i incorrent en activitats sancionables.

Però a més, existeix la possibilitat que el contingut, un cop sotmès a aquest tipus de reglamentació, per analogia, s’hagi situat en l’àmbit del dret sota les limitacions d’altres legislacions pròximes. Per exemple, un innocent vídeo que en el seu àmbit i públic podria ser considerat absolutament normal, sota el nou context legal podria ser sancionat per incomplir la legislació de respecte i igualtat de gènere, protecció de la infància o la salut. Per exemple, un vídeo amb una recepta de cuina del que, fora de context, es pugui considerar que fomenti bulímia, anorèxia, dietes falses o productes miracle.

La reserva del CAC de sol·licitar informació addicional en la comunicació prèvia, sense coneixement de quina, augmenta la inseguretat jurídica.

L’obligació de facilitar declaracions i identificacions amb un mes d’antelació a qualsevol empresa catalana que vulgui obrir un canal de vídeos amb instruccions d’ús i muntatge dels seus productes, amb les conferències impartides pels seus directius, amb resums de notícies emeses per mitjans de comunicació reals i autoritzades o amb una mostra dels seus propis vídeos, si es dedica a aquesta activitat, és una trava administrativa que impedeix la seva competitivitat.

L’incompliment del reglament i les seves implicacions amb altres legislacions sobre productes televisius pot ser utilitzat de forma injusta per competidors, que podrien denunciar qualsevol infracció susceptible de forta sanció econòmica i sotmesa a valoracions subjectives no precisades en els textos legals.

També es considera que podria fer-se servir com a censura administrativa per poders públics davant imatges de periodistes-ciutadans captades al carrer i publicades en el web personal. La manca de comunicació prèvia podria ser causa de cloenda del lloc web.

És evident que els principals perjudicats són les empreses i periodistes catalans, perquè el reglament és inaplicable a Internet, on no n’hi ha fronteres, el creixement és exponencial i el contingut audiovisual es pot generar allà on algú disposi d’un smartphone.

Allò que la llei diu i que el CAC diu que farà
Responsables de comunicació del CAC, davant la polèmica sorgida amb el nou reglament, han indicat que aquest només afecta “prestadors de televisió”, encara que ni la llei ni el reglament delimiten l’aplicació a aquest sector. En declaracions a Media.cat, Xavier Margarit, cap de comunicació del consell, assegura que el CAC aplicarà la norma amb “seny”, reconeixent implícitament el problema.

Explicat d’una altra manera, si una empresa que fabrica interruptors i aplics elèctrics crea un apartat web on, per a cada article, penja un vídeo que explica com s’ha dissenyat, produït i com funciona, i va al CAC per comunicar el seu futur website corporatiu , aquest està en l’obligació legal d’acceptar el registre, no podent rebutjar per aplicar el “seny”. I l’empresa, si compleix tots els requisits, haurà d’esperar un mes per tenir la seva situació completament legalitzada a Internet. Un absurd.