Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Ús de Realitat Augmentada en la ficció televisiva”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Ús de Realitat Augmentada en la ficció televisiva” de la secció Tendències

Ús de Realitat Augmentada en la ficció televisiva

Fotograma del Canal13 alemany
Fotograma del Canal13 alemany

La televisió de masses actual, tal com la coneixem, podria evolucionar en poc temps cap al que s’ha anomenat l’outernet: la convergència entre mitjà/canal televisiu, canal Internet i suport complementari en dispositius mòbils, fent servir la Realitat Augmentada (AR) per accedir a petites històries col·laterals de la narració fílmica principal. Almenys és el que es dedueix del gran èxit que ha tingut una experiència del Canal13 alemany, amb la creació d’una aplicació en AR per iPhones, en una promoció de la seva programació.

La proposta dels creatius alemanys ha consistit en la creació d’una pel·lícula anomenada El testimoni, per a televisió i iPhones, que fa servir l’AR per barrejar els espais reals amb seqüències filmades a propòsit.

La història explica el segrest de Nadia, una jove prostituta russa, per part d’uns mafiosos en un hotel de Berlín. Per participar, els televidents havien accedir a la web del Canal13 i descarregar l’aplicació que permetia visitar els escenaris reals a la capital alemanya i accedir als fragments de la narració. Concebuda com un joc, la promoció televisiva permetia als espectadors convertir-se en investigadors recollint proves per rescatar la protagonista.

El concepte televisiu, traslladat a la televisió de masses, implicaria l’escriptura i filmació d’històries paral·leles a l’argument principal de la sèrie televisiva amb l’única finalitat de ensenyar-les mitjançant AR als usuaris de dispositius mòbils i sense afectar el curs de la història que s’emet només per televisió. Aquestes històries haurien de tenir una certa autonomia per si mateixes, per a poder veure-les de forma independent al capítol de la sèrie.

Per exemple, prenent House com a exemple, de forma independent al capítol podrien seguir-se les discussions dels personatges secundaris —metges de l’equip del protagonista que no tinguin un pes específic en el capítol— sobre altres temes només apuntats en la trama inicial a mida que l’usuari va enfocant objectes. Una tassa de cafè li podria ensenyar una conversa en la cafeteria de l’hospital; un rellotge de paret, una sala d’espera; un senyal de trànsit, l’aparcament… i en aquests escenaris l’equip de House podria desenvolupar les seves trames només per als telèfons mòbils.

Entre els avantatges que presenta el sistema figura l’altíssima fidelització dels espectadors a la sèrie/canal televisiu, un perfil d’alt poder adquisitiu, curiositat tecnològica i ganes de provar coses dels seguidors, i un espai per a product-placement que no estaria sotmès a les restriccions de la legislació televisiva.