Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Utilització de codis QR per al lliurament de dades de contacte”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Utilització de codis QR per al lliurament de dades de contacte” de la secció Tendències

Utilització de codis QR per al lliurament de dades de contacte

Codis QR, DataMatrix, QuickMark, Shotcode, BlotCode, BeeTagg i Upcode
Codis QR, DataMatrix, QuickMark, Shotcode, BlotCode, BeeTagg i Upcode

L’objectiu és facilitar el lliurament de les dades personals o de contacte a l’usuari del web o client. Si és possible que no hagi d’escriure res, millor. Per això, els codis de barres 2D (en dues dimensions), com el codi QR, s’estan imposant en tots els àmbits empresarials per fer més fàcil encara que el client conservi les dades de l’empresa en la seva agenda. De fet, interdixit.com fa servir codis QR tant en els peus de pàgina, per amagar el telèfon de contacte, com en la pàgina del formulari, on s’inclou una targeta de visita completa.

Els codis en 2D triomfen gràcies a l’extensió entre els usuaris de telefonia mòbil de més funcionalitats en els seus dispositius de comunicacions: càmeres fotogràfiques i de vídeo, reproductors multimèdia, receptors i emissors de ràdio, més capacitat d’emmagatzematge i més memòria que permet sistemes operatius més complexos. I també gràcies a la normalització dels camps de contingut que poden acollir tant les agendes (vCard) i els calendaris d’esdeveniments (vCal).

Quan un usuari troba algun d’aquests codis, només ha de fotografiar-lo i processar la imatge capturada —immediatament o més tard si ho desitja— amb algun lector de codis des del mateix telèfon mòbil, per obtenir una sèrie de camps d’agenda o de calendari que, triant una opció, es gravaran automàticament a l’agenda del dispositiu. I, evidentment, després poden exportar-se a la llibreta d’adreces del terminal d’ordinador.

Al Japó, on es van crear aquests codis, moltes empreses els inclouen en els seus vehicles de transport, pintats en llocs visibles. D’aquesta manera, els altres conductors poden guardar ràpidament les dades de l’empresa, sense haver de cercar paper per anotar-los o memoritzar telèfons i adreces, arriscant-se a tenir accidents o ser multats. N’hi ha prou amb fotografiar el codi i processar-lo en pocs segons.

També al Japó, els codis 2D suposen la defunció de la targeta de visita. Els homes de negocis es passen de telèfon mòbil a telèfon mòbil, via Bluetooth, imatges amb els seus propis codis, de manera que en processar-lo, queden guardades les dades a les seves agendes. Sense esforç.

Precisament allà va néixer el codi QR (Quick Response), que segons Google Trends és el més utilitzat/comentat dels existents en l’actualitat. El va inventar Toyota, per gestionar els cargols dels seus automòbils. Oferia capacitat de transmissió de dades, sistema de correcció d’errors i facilitat per ser capturat, fins i tot en mides reduïdes, amb qualsevol dispositiu fotogràfic o làser, amb una interpretació pràcticament immediata amb aplicacions de Java molt lleugeres.

Ràpidament aquest estàndard va permetre el salt al món del mobile tagging, els targeters de telefonia mòbil.

Tipus de codis
El mercat d’aquests codis de barres en dues dimensions ha crescut considerablement en els darrers temps. Moltes empreses de telefonia mòbil i subsidiàries han vist en aquests codis una forma per “vendre” aplicatius de lectura —generalment gratuïts, però que obliguen a pagar missatges SMS Premium— o per a captar les adreces i números de telèfon dels usuaris, amb la finalitat futura de la venda de les dades. Per això han sorgit competidors del codi QR per al segment domèstic, que no aconsegueixen imposar-se en el mercat:

  • QR: De codi obert, gairebé tots els lectors poden llegir-lo sense problemes.
  • DataMatrix: Té més capacitat. La majoria de lectors de QR permeten llegir DataMatrix, encara que no tots. Permet incloure lemes i eslògans publicitaris.
  • BlotCode: De moment només és útil per a lectors BlotCode d’iPhone.
  • QuickMark: Més orientat a l’etiquetatge de productes per a la venda en línia. Li cal el seu propi lector.
  • ShotCode: Dissenyat per a qualsevol tipus de càmera fotogràfica o de vídeo. Permet una lectura i escanejat en qualsevol angle de gir.
  • BeeTagg: Només es pot llegir amb el lector del fabricant. Permet l’ús de colors i logotips en el seu interior. S’usa en publicitat i promocions en premsa a Escandinàvia, però implica un cost per a l’usuari.

A més, hi ha altres que han caigut en desús o que es fan servir en segments molt concrets, com un inventat per UPS per a la seva paqueteria.

Lectors de codi pel telèfon mòbil
La lectura d’un codi consisteix en la seva fotografia i processat. Per això cal tenir un lector que sigui compatible amb el model de telèfon que es farà servir i, preferentment, que pugui descarregar-se via web des de l’ordinador, per evitar costos innecessaris. La majoria d’aplicacions estan realitzades en Java. Per escollir un, és millor provar-lo i assegurar-se que per al seu funcionament no li cal connectar-se a Internet. Si és així,  és millor esborrar-lo i instal·lar un altre lector.

  • BeeTagg: Llegeix QR, DataMatrix i BeeTagg. Permet descarregar-lo via web.
  • Nokia: Permet llegir codis QR en alguns dispositius de la marca.
  • QuickMark: Llegeix QuickMark, QR i DataMatrix. Hi ha una versió per a PC.
  • zXing: Lector de codi obert impulsat per Google. Probablement el més compatible, gratuït, i que llegeix codis de barres 1D i 2D: UPC-A, UPC-E, EAN-8, EAN-13, Code 39, Code 128, QR, DataMatrix, PDF 417 i ITF.
  • Upcode: Llegeix el format propi Upcode, QR, DataMatrix i codis de barres 1D.
  • IMatrix: Aplicació a la venda que llegeix QR, Blotcode, ShotCode i DataMatrix des iPhone.
  • NeoReader, disponible a AppStore, per als IPhone.
  • Optiscan, disponible a AppStore, per als IPhone. Llegeix QR.
  • IDecode: Per als iPhone, llegeix QR i DataMatrix. Es connecta a Internet.
  • Glass: Llegeix DataMatrix. Hi ha una aplicació per a Windows i Mac, en funció del model de telèfon mòbil utilitzat.
  • I-Nigma: Descàrrega per mitjà del telèfon via Internet. Llegeix DataMatrix i QR.
  • Kaywa Reader: El que fem servir a Interdixit. El més robust i fiable dels provats fins ara. Llegeix QR i DataMatrix. Es pot descarregar al PC.
  • NeoReader: Llegeix QR.
  • Okotag: Abans s’anomenava Snap-a-Bar. Llegeix QR, DataMatrix, EAN-13 i EAN-8, a més de Aztec Code.

L’ús a la web és el mateix que a la porta d’una furgoneta o en una targeta de visita. La idea és facilitar al màxim la inclusió de les dades de l’empresa en l’agenda del destinatari. Si es fa servir així, convé fer servir també el format hCard, de Microformats, perquè les dades siguin accessibles i indexables. A més, també pot utilitzar-se per emmascarar i dificultar, tant com sigui possible, spams futurs sobre aquestes dades compartides.

Interdixit fa servir codi QR com a mitjà de difondre les dades de contacte, a més de vCard i hCard, en tots els nous projectes.