Sí. Fem servir un parell de cookies, i una ni tan sols és nostra. N’haurà d’acceptar-les per estalviar-se aquest missatge que ensenyem per imperatiu legal

“Videoclips casolans per als grups musicals”, notícia a Interdixit

Disseny + Desenvolupament. Multimèdia. Web. Comunicació. Grafisme. Art

Notícia: “Videoclips casolans per als grups musicals” de la secció Tendències

Videoclips casolans per als grups musicals

La transformació del negoci musical s’estén a l’àmbit dels videoclips, les pel·lícules que il·lustren —o al revés— els temes musicals. L’última tendència és que els seguidors dels artistes i grups creïn les seves pròpies versions dels clips i els comparteixin des de xarxes socials.

A aquesta situació s’ha arribat per cinc fets:

  • Només les grans estrelles i els grans llançaments de les companyies discogràfiques, que encara es mouen en el negoci musical clàssic, poden tenir pressupost suficient per a la creativitat audiovisual, la promoció del videoclip i l’entrada en el mercat televisiu on projectar-lo.
  • En el nou negoci musical els rendiments principals dels artistes i grups no provenen de la venda de discos, sinó dels concerts en viu.
  • El comportament dels fervents seguidors d’artistes i bandes és pràcticament el mateix que en el negoci clàssic, encara que ara no comprin els discos o no ho facin en un format tradicional.
  • Qualsevol consumidor de música disposa d’eines per gravar i editar un vídeo: telèfon mòbil, càmera fotogràfica digital, webcam i programari suficient…
  • Compartir un clip no oficial és molt senzill.

En altres paraules, el negoci musical ha migrat de la venda de discos a les actuacions en viu. Per a això, l’artista o banda ha d’esforçar-se a oferir qualitat en l’espectacle, el so, l’espai escènic i l’ambient que és capaç de generar. I la forma d’exhibir aquest nivell de qualitat es fa en microconcerts, generalment acústics, amb poc públic i molt selecte o, directament, ensenyant vídeos a la seva pàgina web capturats en actuacions en directe.

Per tant, per a la majoria dels artistes i bandes, l’elaboració d’un videoclip amb un argument i efectes visuals és un esforç que no té interès, ja que les possibilitats de transmissió televisiva són escasses i el clip no publicita correctament el que és un concert en viu. De fet, la presència televisiva, excepte per grans estrelles, artistes amb tipus de música que coincideixin amb l’especialitat del canal o grans llançaments promocionals de les discogràfiques, és pràcticament impossible.

Reproducció fidedigna d’un concert
El resultat és una tendència acusada dels artistes o bandes a no disposar de videoclips o, en cas contrari, oferir com videoclips realitzacions capturades en directe i sobre l’escenari, amb diferents plans, il·luminacions correctes i una excel·lent qualitat de so. En aquest àmbit, les produccions de la francesa La Blogothèque són estupendes (per exemple un acústic de Damon and Naomi en un apartament de París, però també pot valorar-se el concert en un restaurant de Sigur Rós). Es tracta de produccions en les quals el directe, la qualitat del so i del muntatge sense inserits aliens al concert, i l’àudio de la resta dels elements de l’escena (converses, dringadissa de gots i ampolles) estableixen la diferència. Un altre exemple és el web i la página a MySpace de l’actriu Ashley Tisdale, que amb el suport de Disney, prefereix penjar fins a 7 vídeos d’un mateix concert en viu en la presentació de la banda sonora de la pel·lícula Petits invasors.

Fomentar la creativitat
L’esforç econòmic i, per tant, creatiu és mínim. Els clips es realitzen en poques hores de gravació, sense efectes ni assajos. I no obliguen a tenir un sofisticat estudi per al muntatge. Una aplicació com iMovie d’Apple, per aficionats, és més que suficient per editar un vídeo així.

Per trobar la creativitat i fomentar-la, la discogràfica de Lady Gaga va convocar a la primavera un concurs entre els fans de la cantant per tal que fessin els seus propis videoclips, rebent una allau. Tots, promocionant la cançó de Lady Gaga, són a YouTube, on és possible comentar-los, promocionar-los, votar-los i enllaçar-los dins de blocs.

Per descomptat, s’obre el camí de la paròdia, com els coneguts Momoypalaboy, que acumulen 1.200.000 reproduccions del seu playback de The Gipsy Kings, Volare, o com Rudy & Ruymán, que parodien fidelment el videoclip Colgando en tus manos de Marta Sánchez i Carlos Baute, amb 20.000 reproduccions. Però és una publicitat interessant per als temes musicals.

Al blog d’Interdixit Momentos… es recullen alguns dels clips fets pels fans que, de vegades, milloren els vídeos originals i que suposen moltes hores de treball per a benefici dels artistes i les bandes, que a més de fomentar, haurien de proporcionar enllaços des de les seves pàgines en xarxes socials: Facebook, Twitter, Plurk, MySpace…, per esprémer el seu potencial publicitari.